Girona clama «ni un pas enrere» per la igualtat

«Per evitar que es retrocedeixi en els drets de les dones ara és més necessari que mai sortir als carrers i reivindicar-nos». Centenars de dones han sortit aquesta tarda a Girona -en alguna de les tres manifestacions que hi havia convocades- per reclamar el mateix objectiu: avançar cap a la plena igualtat. 

Les protestes han sigut simultànies en diferents punts de la ciutat, tot i que primer s'ha avançat la que ha organitzat el bloc estudiantil de la Universitat de Girona. Aquesta marxa ha començat a primera hora de la tarda al Campus de Montilivi, passant pel Campus centre d’Emili Grahit fins a acabar al Barri Vell, on han fet una parada al rectorat per llegir un manifest. Tot i així, durant el dia ja han anat fent diverses activitats i assemblees amb motiu del Dia Internacional de la Dona.

Seguidament, els estudiants s'han unit amb la protesta organitzada per la Coordinadora de Feminismes Anticapitalista a la plaça U d’octubre, on noies dels Xoriguers de la UdG han escalfat motors amb diversos pilars abans d’iniciar una marxa lenta. Entre els assistents hi havia l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i l’exalcaldessa Marta Madrenas. El recorregut ha acabat cap a les 8 del vespre, a la plaça Santa Eugènia, on s'han runit amb altres manifestants que havien sortit de Salt. 

Sens dubte aquesta era la marxa més participativa, ja que segons dades de l’Ajuntament de Girona hi havia uns 2.500 assistents. De forma paral·lela, n'hi havia una altra d'unes 150 persones impulsada per la Plataforma Feminista Gironina, que ha comptat amb la col·laboració d'alguns partits polítics, com el PSC, i sindicats, com Comissions Obreres.

Entre les manifestants hi havia dones de totes les edats, tot i que destacava la gran presència de joves, com un grup d’estudiants de 2n de Batxillerat de l’institut Santiago Sobrequés. «Des de fora es creu que els joves hem avançat però la realitat és que hi ha un estancament i inclús estem anant enrere, ens preocupa l’auge de l’extrema dreta i en el dia a dia veiem com es normalitzen els comentaris masclistes o relacions possessives», lamenten. A més, consideren que entre les generacions encara més joves és on predominen aquestes actituds. «En el nostre cas estudiem el batxillerat artístic i pràcticament som totes noies, estem com en una bombolla, però la meva germana ara ha començat 1r d’ESO i la veritat és que em preocupa», comentava una de les noies.

També hi havia joves que anaven a la manifestació amb la seva família. Txell Trias, de 48 anys, observava l’actuació dels Xoriguers amb el seu fill de quinze anys i la seva filla de nou. «Com a família monoparental encara no tenim suficients avantatges, cada any vinc per reivindicar millores; he decidit criar els meus fills sola perquè he volgut però fa falta més suport».

Franges d’edat diverses

Les franges d’edat eren molt diverses, inclús hi havia nadons de pocs mesos, a coll de les seves mares o que anaven amb cotxets. Evelyn Moreno, de 35 anys, comentava que fa poc que se li ha acabat el permís de maternitat i ha hagut de demanar un permís sense sou per poder seguir fent-se càrrec del seu fill. «La durada del permís és insuficient i encara tinc sort que treballo en un sector en el qual he pogut demanar aquesta mena d’excedència, com que tinc estalvis podré estar un temps sense rebre ingressos però no tothom pot». Es referia a la seva amiga Isabel, que ha conegut un cop ha sigut mare. «Se m’ha acabat el permís de setze setmanes i avui mateix he tornat a treballar, està clar que el permís s’ha d’allargar; tenim una amiga que no ha tingut més remei que pagar una llar d’infants privada i realment està treballant per pagar-la».

La marxa avançava tenyida de lila i durant el recorregut es cridaven constants consignes en contra del masclisme i exigint una «igualtat real». S'han escoltat lemes com «la nit és nostra, cap agressió sense resposta» i «visca la lluita feminista», entre d’altres. Estudiants de la UdG també han denunciat les agressions sexuals que, presumptament, s’han produït per part de professors de la UdG contra estudiants del centre.

Però també hi havia dones d’edat més avançada. Rosa Maria Barceló, de 79 anys, anava amb cadira de rodes a davant de tot, acompanyada de la seva cuidadora. «Tenia clar que també volia ser-hi, encara no hi ha igualtat i es veu senzillament per què les noies encara no poden anar soles al carrer amb total llibertat». O Marga Serrano, de 66 anys, que recordava quan anava amb la seva mare a les primeres manifestacions feministes o quan la va acompanyar a votar per primera vegada un cop restaurada la democràcia. «Abans sortíem al carrer a reivindicar el dret al divorci o l’avortament, ara s’ha avançat i ens agrada veure que hi hagi tantes joves sortint al carrer agafant el relleu; no hi ha res perdut però hi ha molt de camí per fer, també per evitar que es vagi enrere».