La cultura trobadoresca de Girona a partir d’un cicle de conferències amb interpretacions musicals

Un cicle de conferències combinades amb interpretacions musicals descobriran la cultura trobadoresca a Girona. El cicle, batejat com «Girona, ciutat de trobadors», es farà amb tres sessions que donaran a conèixer els noms de diferents trobadors i la seva relació amb els monuments històrics de la ciutat. El projecte sorgeix a través d'un estudi del Grup de Recerca en Literatura Medieval de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. El grup s'ha unit amb la Catedral de Girona, el Monestir de Sant Daniel i el Monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya, per tirar endavant aquesta iniciativa que pretén donar a conèixer la cultura trobadoresca i la importància que va tenir per Girona.

La primera de les tres sessions serà demà vespre (19 hores) al Claustre de la Catedral, on Miriam Cabré parlarà dels clergues trobadors i la seu de Girona, sota la interpretació musical d'Antoni Maduño. El 17 d'abril al Claustre del Monestir de Sant Daniel (19 hores) es farà la conferència sobre de Guillem Ramon de Gironella, seguida d'una visita al sepulcre del trobador i lectura d'obres amb acompanyament musical. Finalment, el 24 d'abril (19 hores) es presentarà la ruta literària «Els trobadors al bisbat de Girona» i es realitzarà un concert dedicat a Bernart de Ventadorn a càrrec del grup Mos Azimans a Església de Sant Pere de Galligants.

El cicle de conferències «Girona, ciutat de trobadors» parlarà sobre el període medieval (s. XII-XIII), un moment en el qual, com s'ha descobert recentment, la ciutat es va convertir en un important centre de la cultura trobadoresca a Catalunya. Durant aquest temps va ser escenari d'activitat literària i musical, amb la presència de trobadors que componien i interpretaven poesia lírica en llengua occitana, alguns nascuts en les nostres terres i d'altres provinents de punts més llunyans del mapa trobadoresc. En les corts nobiliàries de la contrada, els trobadors van compondre uns poemes que havien de servir com a entreteniment, però també com a ensenyament i com a propaganda política, però veurem com la catedral i els monestirs juguen un paper important com a centres trobadorescos. Situem, doncs, Girona com a node del mapa cultural i polític de l'Europa medieval, amb relació a un fenomen que va ser fonamental en el desenvolupament d'una cultura comuna, deixant un llegat poètic que encara ressona avui en dia.