Durant aquests darrers mesos de setembre i octubre, la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, juntament amb una altra vintena d'institucions de la ciutat, assisteix al procés participatiu que l'Ajuntament de Girona ha organitzat per tal d'aportar reflexions, crítiques o idees que puguin enriquir la redacció del Pla local d'habitatge.

Aquesta fase de participació va anar precedida de l'obtenció de dades i de l'anàlisi de diversos indicadors per part de la Unitat Municipal d'Anàlisis Territorial (UMAT) que varen posar de manifest mancances importants en matèria d'habitatge. Així, es va constatar l'escassa oferta d'habitatge destinat a polítiques socials, l'existència d'una cobertura d'habitatge limitada en relació amb el creixement de la població, l'elevada diversitat entre barris i sectors de Girona, tensions entre l'oferta i la demanada en el mercat de lloguer o el dèficit de coordinació entre els diferents municipis de l'àrea urbana.

El procés participatiu s'ha estructurat al voltant de quatre eixos. El primer, com ampliar i gestionar eficaçment el parc d'habitatge assequible. El segon, com garantir un habitatge de qualitat. El tercer, com facilitar l'accés a l'habitatge i respondre a l'exclusió residencial. I el quart, com vetllar per un funcionament correcte i equitatiu del mercat de l'habitatge. Per a cada eix es proposen a les entitats participants en el procés diverses línies per al debat. Així, per exemple, en el primer, les discussions han estat sobre com es podria impulsar la col·laboració públic-privada en la promoció d'habitatge assequible o com millorar la gestió del parc d'habitatge social existent. En el segon, les línies han tractat com es pot impulsar la rehabilitació residencial, com fomentar uns edificis en entorns de bona qualitat ambiental, adaptats, energèticament eficients i físicament accessibles, com es pot millorar el coneixement sobre l'estat de l'habitatge o com facilitar la mediació de conflictes en l'àmbit de l'habitatge. En els debats del tercer eix es va parlar i es va discutir sobre la possibilitat d'establir plans i programes d'habitatge per a joves i gent gran, dels col·lectius vulnerables, de la pobresa energètica o de com es pot assegurar el suport al pagament de l'habitatge a persones en risc d'exclusió residencial. I, en el quart i darrer eix, que per les restriccions que s'han decretat s'haurà de fer en sessió telemàtica, els debats aniran sobre què caldria fer per mobilitzar habitatge buit, sobre els costos i el beneficis del Habitatges d'Ús Turístic (HUT), sobre l'impacte i les necessitats d'habitatge pels estudiants o sobre com podria ser possible l'augment de l'oferta de sòl residencial sostenible.

Els debats sobre totes aquestes línies de reflexió proposades s'estan duent a terme en el Centre cultural de la Mercè i el resultat final, ja sigui com a proposta concreta d'acció o com a crítica a la gestió feta per les administracions, es recollirà en una acta que s'adreçarà als redactors del Pla local d'habitatge de Girona per tal que ho tinguin en compte. No cal dir que dels debats en surten idees interessants, algunes és possible consensuar-les entre tots els assistents i d'altres no, però si que gairebé tothom es podria posar d'acord que és imprescindible emprendre polítiques en matèria d'habitatge diferents a les que s'han estat practicant fins al dia d'avui i dotar-les de recursos suficients per revertir la situació actual que es considera insostenible.

Des de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya celebrem la iniciativa de l'Ajuntament de la nostra ciutat i confiem que la redacció d'un Pla local d'habitatge que orienti les línies d'acció municipal en tot allò que fa referència a l'habitatge, estigui a l'alçada d'un repte en el qual tots ens hi juguem molt.