Xavier Marín: «El PLH és un material de base renovable i biocompatible»

 -¿Quines són les limitacions dels bioplàstics?

-Les principals barreres que impedeixen el domini dels bioplàstics a la indústria del plàstic són el baix cost del plàstic tradicional i les exigències de propietats mecàniques. Això ha fet que, fins ara, hi hagi pocs bioplàstics que puguin competir a nivell industrial. L'àcid polilàctic (PLA) és l'únic que s'ha aconseguit establir de manera sostinguda en certs sectors d'alt valor, com ara la salut i les impressions 3D. Altres bioplàstics, com el PHA, s'esforcen per assolir viabilitat econòmica a nivell industrial, però encara necessiten un temps, que segurament seran anys.

-I és aquí on el vostre producte resulta innovador.

-El nostre copolièster PLH, amb patent mundial, comparteix tant la mateixa font renovable que el PLA –derivats vegetals i sucres– com el seu procés de producció industrial, que en el nostre cas es basa en la química verda. Això fa que la seva industrialització i preu de mercat siguin molt similars. Aquesta correspondència ens facilita l'escalabilitat del nostre bioplàstic amb un alt grau de confiança, emprant infraestructures ja establertes i desenvolupades. Fins i tot podem aprofitar les fàbriques existents que s'utilitzen per a la producció de PLA, cosa que accelera significativament tots els treballs d'enginyeria i inversions en maquinària requerits en aquest tipus d'indústries. Perquè els bioplàstics puguin encapçalar la indústria del plàstic, cal que siguin escalables a nivell industrial, altament funcionals i econòmicament competitius. El nostre PLH els compleix.

-¿Com va sorgir la idea?

Quan a finals del 2017 vam fundar la nostra empresa teníem com a objectiu inicial desenvolupar un biomaterial sintètic innovador per al sector de la salut, seguint les directrius de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). El nostre objectiu era centrar-nos en la regeneració d'òrgans humans mitjançant un implant bioactivat que pogués alliberar medicaments, factors de creixement cel·lular o cèl·lules mare i que, després d'uns mesos, fos absorbit per l'organisme, deixant el nou teixit sense vestigis del biomaterial original. Aquest ambiciós projecte requeria que el biomaterial fos 100% biocompatible amb el cos humà, tingués excel·lents propietats mecàniques per sostenir el teixit inicial i en permetés la funcionalització, és a dir, l’adaptació en funció de l'alliberament del medicament o bioactiu seleccionat per a cada pacient, en l’àmbit de la medicina personalitzada. Tot això havia de ser controlat per la biodegradació, segons la patologia del pacient.

-¿Com ho vau aconseguir?

-Vam desenvolupar un nou biomaterial a partir de l'àcid làctic, un compost químic natural present a la nostra biologia, i una macrolactona insaturada d'origen vegetal, creant un material de base renovable i biocompatible. Només vam trigar quatre anys, amb pandèmia inclosa, que van ser una autèntica bogeria. Un cop formulat el PLH vam passar a la validació. Vam realitzar diversos assajos amb cèl·lules òssies que van resultar molt prometedors, cosa que ens va motivar a explorar aplicacions addicionals en altres teixits, com el cartílag i el teixit nerviós, i també en altres sectors on la biologia és crucial, com és en l'agricultura. Vam comprovar que el nostre biomaterial superava en propietats mecàniques i en el control de la biodegradació bioplàstics existents com el PLA, el PHA entre d'altres. Això ens va impulsar a sol·licitar la patent que vam obtenir a principis d'aquest any.

-¿Quins són els avantatges del PLH?

-Per exemple, podem controlar la durada del seu procés de degradació, que es pot estendre des de tan sols dos mesos fins a 48 mesos o fins i tot més. A més, el PLH és capaç d'alliberar bioactius de manera controlada, fet que el converteix en una opció excepcionalment atractiva per a sectors com la salut i l'agricultura. També compta amb excel·lents propietats mecàniques. La seva resistència i durabilitat són comparables a les del polietilè (PE) i el polipropilè (PP), dos dels polímers convencionals més utilitzats en la indústria. Això posiciona el PLH com una alternativa sostenible i molt potent als plàstics tradicionals.