Cristina Gómez-Navarro: «M’agrada treballar a la frontera del saber científic»

Fa més de 20 anys que Cristina Gómez-Navarro està dedicada a la ciència i a la investigació. I és un d’aquests exemples de talent nacional que enorgulleixen. Doctorada en Física amb honors el 2005 a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), aquesta madrilenya de 47 anys és una de les especialistes més grans d’Espanya en l’estudi de les estructures nanomètriques, les seves propietats mecàniques i elèctriques i les seves aplicacions pràctiques.

El grafè, l’estructura nanomètrica del grafit i un dels súper materials del futur pròxim, no té secrets per a ella. I, de fet, els pròxims mesos se n’anirà a Boston becada per desenvolupar un projecte relacionat amb aquest material al MIT, el prestigiós institut tecnològic.

Compagina a més investigació, docència i divulgació, perquè també imparteix classes de Física a l’UAM (Universitat Autònoma de Madrid), és autora de més de 50 articles científics i promou accions per combatre la baixa representació femenina en àrees com la Física des de l’IFIMAC (Institut de Física de la Matèria Condensada), el centre d’excel·lència de l’UAM. Cristina és, així mateix, la coordinadora del comitè d’igualtat de l’Institut i la responsable de l’àrea experimental.

—T’acaben de becar al MIT, ¿què hi faràs?

—Intentaré realitzar contactes elèctrics transparents de mida nanomètrica en semiconductors bidimensionals. El grup d’investigació amb el qual treballaré allà ha aconseguit fa poc realitzar per primera vegada aquests contactes en mostres micromètriques, i amb la meva experiència estudiarem vies per aconseguir-ho en la nanoescala.

Tot i que pugui sonar una mica marcià per als no especialistes, el control d’aquests contactes és la base de tota la tecnologia actual de semiconductors i, per tant, de gairebé qualsevol producte informàtic i/o electrònic.

—¿Què és l’escala nanomètrica?

—L’escala nanomètrica és aquella que involucra mides de pocs nanòmetres, és a dir, d’entre 1 i 1.000 àtoms. En aquesta escala, no tota la física clàssica és vàlida perquè emergeixen fenòmens quàntics que governen i modifiquen la resposta dels materials. L’or, per exemple, no és daurat en aquestes dimensions, sinó blau o vermell.

Un nanòmetre equival a la mil milionèsima part d’un metre. Com a referència, un cabell humà presenta una espessor mitjana de 60.000 nanòmetres. I, per operar a aquestes escales, es necessiten entre altres coses microscopis quàntics, un instrument de forces atòmiques. El que utilitzem a l’UAM és de disseny intern, fet a mida, perquè els microscopis òptics són limitats a 300 nanòmetres i nosaltres volem treballar amb objectes de tot just un.

—També has treballat en altres centres internacionals de referència, com l’Institut alemany Max Planck, ¿a què et dedicaves llavors?

—Vaig ser a Alemanya del 2006 al 2009, i allà vaig desenvolupar un mètode per produir làmines de grafè a gran escala i vam realitzar els primers estudis sobre les propietats de transport elèctric d’aquest material. Aquest projecte no era la idea original, va començar com un programa paral·lel d’alt risc, però va acabar sent molt exitós.

El mètode consisteix a rovellar grafit, afegir-li aigua i agitar-lo. Així, les làmines que formen el material tendeixen a separar-se. La veritable innovació que vam crear és que, a continuació, vam aconseguir retirar l’oxigen [responsable de l’oxidació] i les làmines van recuperen gran part de la seva conductivitat. Aquest mètode continua sent el més utilitzat per a la producció de grafè en grans quantitats.

—Situa’ns amb el grafè, ¿què és i per a què podria servir?

—El grafè és una capa del gruix d’un àtom d’un material que tots coneixem, el grafit. El grafit és el mineral que es troba a les mines dels llapis. Aquest material es va aïllar per primera vegada el 2006 i, des de llavors, el seu estudi ha demostrat que pot servir com a bon conductor elèctric amb gran resistència mecànica en dispositius electrònics: per exemple, ja hi ha prototips de pantalles tàctils que integren grafè. També hi ha ja al mercat matalassos les fibres dels quals estan reforçades amb aquest material. Però les seves aplicacions són múltiples i, com a reforç mecànic, el grafè és molt prometedor en sectors com l’aviació.

—Explica’ns com és la teva jornada, ¿hi predominen les classes, la investigació, la divulgació, les tasques administratives?

—Doncs de tot una mica, diria que per aquest ordre de més a menys: investigació, docència, divulgació, i... intento que les tasques administratives no em robin gaire temps, però és molt difícil, perquè cada vegada tenim més burocràcia.

—Actualment codirigeixes el grup d’investigació NanoForces, ¿en què consisteix?

-NanoForces és el nom del nostre grup d’investigació. En ciència, cada vegada més, treballar en equip és essencial: compartim laboratori, instruments, idees... Actualment som tres investigadors sèniors i sis joves, que solen ser estudiants de doctorat. En aquest grup és on realitzem tant la investigació més fonamental com els avenços instrumentals i metodològics.

—¿Què és el que més t’agrada de la teva feina? ¿I el que menys?

El que més m’agrada de la meva feina és poder contestar a preguntes que abans no tenien resposta, treballar a la frontera del saber i del coneixement. El que més em costa és que tots els projectes són a llarg termini, no hi ha res fàcil ni immediat, tot requereix molt esforç i l’èxit tampoc està assegurat. Però, quan ho aconsegueixes, el sabor és molt dolç.

—¿Com es promou la millora de la representació femenina en àrees com la Física?

—En l’àmbit de la Física el percentatge de dones és molt baix i estar en tanta minoria mai és bo. Tots els estudis dels últims anys demostren que la ciència desenvolupada per equips diversos és una ciència millor.

Des d’IFIMAC impulsem diferents activitats per combatre aquest dèficit de dones en Física. Organitzem tallers familiars orientats a divulgar la investigació que portem a terme; destaquem el treball de les nostres investigadores més joves per augmentar la seva visibilitat i, també, hem produït diversos vídeos de divulgació amb l’objectiu de fomentar un interès més ampli en la física entre les dones.

Fa dos anys vaig començar a coordinar també un programa de mentoria per a alumnes de Física de l’UAM. I el programa està sent un èxit:tenim inscrites a més del 30% de les estudiants de física.