Malgrat que les dades del mes d'abril van donar una petita treva després de vuit mesos en negatiu, el món de l'automòbil està vivint un moment d'inquietud. No obstant això, dins del sector trobem una modalitat, el rènting, que viu una etapa daurada amb dades rècord en matriculacions, nombre de clients i facturació. Lluny de ser una situació puntual, segons dades de l'Associació Espanyola de Rènting de Vehicles (AER), el parc de vehicles matriculats mitjançant aquesta fórmula ha crescut en els últims tres anys en un 40,58%.

Només l'any passat el rènting va experimentar un avanç del 14,05% en un sector, el del mercat de l'automòbil, que va créixer un 6,9% en un entorn d'inestabilitat. El rènting no va acusar aquest clima en la mateixa mesura, ja que el nombre de clients va créixer fins als 141.163 (+ 38,73%), la seva facturació fins als 5.547,53 milions d'euros (+ 13,09%) i la inversió en compra de vehicles fins als 4.490,73 milions d'euros (+ 5,63%).

I aquesta tendència es manté ferma en el que portem d'any. Fins al passat mes d'abril, amb les vendes de vehicles nous marcant una caiguda del 4,5%, el rènting acumulava un creixement del 8,93%. En paraules d'Agustín García, president de l'AER, aquest sector travessa «el millor moment de la seva història a Espanya». Els plans d'aconseguir l'any 2021 les 800.000 unitats de parc de vehicles és més que factible, especialment si tenim en compte que l'exercici 2018 es va tancar amb 629.260.

La cartera de clients d'aquesta modalitat de lloguer a llarg termini s'ha fet molt més transversal amb el pas dels anys. Així, tot i que les grans i mitjanes empreses es mantenen com les principals beneficiàries de les seves avantatges en termes fiscals i de flexibilitat de la seva flota de vehicles, des del 2015 i fins al 2018, les petites empreses, els autònoms i els particulars han tirat amb força del carro del rènting a Espanya. Concretament, en aquest període han capitalitzat el 55,86% el seu creixement, amb un total de 101.462 unitats.

El passat curs, de les 77.530 unitats que van matricular les companyies de rènting, 24.205 d'aquests vehicles van acabar formant part de la flota de petites empreses i 24.187 del garatge d'autònoms i particulars. Obrint el focus per observar l'evolució en l'últim trienni, les dades de l'AER assenyalen que aquest últim col—lectiu ha estat el que més ha incrementat la seva presència al parc de vehicles de rènting, en passar del 2,35% al 6,43%. Les petites empreses -amb entre un i quatre vehicles a la seva flota- han passat de representar el 14,85% al 19,58% en aquest període de temps, encara que el major increment es va produir l'any passat.

Principals raons

Si a molts usuaris els costa fer el pas de renovar el seu vehicle, encara els hi costa més en un entorn com l'actual, en què es percep una gran incertesa. Hi ha una sèrie de factors i indicadors que aconsellen prudència a l'hora de decidir-se per un o altre tipus de cotxe. El fet que el rènting doni rèplica a molts d'aquestes fonts d'indecisió pot ser una de les raons del bon moment que travessa el sector a Espanya i de la transformació de la seva base de clients.

Es podria dir que en la transició cap a un nou model de mobilitat, el rènting ha emergit entre particulars, autònoms i pimes com una opció que transmet seguretat, una percepció molt valuosa en un entorn com l'actual. No perdem de vista en què consisteix aquest tipus de servei: lloguer d'un vehicle en un termini mitjà que va normalment entre els 36 i els 48 mesos, pagant una quota fixa que inclou elements com l'assegurança, el manteniment i els impostos, a més de ser deduïble a nivell fiscal.

Més que en el 'tot inclòs' o en aquesta deduïbilitat de la despesa -que són arguments de pes per a pimes i autònoms-, per als clients particulars els terminis de lloguer eliminen completament el risc que suposa a dia d'avui l'elecció d'un o altre tipus de motorització. No hi ha decisió més complexa i subjecta a factors externs que aquesta, i si no que l'hi preguntin al dièsel, que en pocs mesos ha passat de ser una alternativa més a convertir-se en un problema per a la majoria de fabricants.

En el cas del rènting el risc va a càrrec de l'empresa que ofereix el servei, de manera que el client pot decidir una alternativa de mobilitat basant-se exclusivament en les seves prioritats, necessitats o expectatives. El dièsel o fins i tot el vehicle elèctric poden convertir-se així en opcions molt més interessants, perquè el valor residual deixa de ser un factor a tenir en compte per l'usuari.

Els analistes del sector de l'automoció també observen en l'avanç d'aquest negoci una evolució en el comportament de l'automobilista i del propi concepte de propietat, tan arrelat en la nostra societat. Utilitzar en comptes de tenir. Tot i que els especialistes preveuen que aquest canvi sigui el catalitzador de la consolidació del cotxe compartit, sens dubte la substitució de la propietat pel lloguer sembla un pas més que natural en aquest procés. Possiblement un més en aquesta transició.

La incorporació de noves empreses que ofereixen entre els seus serveis el rènting és un altre dels factors que l'han fet més visible i atractiu per a aquest tipus de client, que fins fa pocs anys el considerava fet a mida d'empreses amb una àmplia flota de vehicles. La incorporació de la majoria de marques que han passat a sumar aquest servei a la seva cartera i el consegüent increment de la competència ha estat també determinant.

Des del sector també es considera que les campanyes publicitàries i la tasca de pedagogia sobre els avantatges d'aquest tipus de negoci han ajudat a la seva popularització entre particulars, autònoms i petites empreses.