«Sense ficció» descobreix la fosca història de la Catalunya esclavista

El programa de TV3 recupera aquesta nit la memòria d’un gran negoci il·legal que va enriquir a moltes famílies catalanes al llarg del segle XIX

Una imatge de «Negrers, la Catalunya esclavista».  | CCMA

Una imatge de «Negrers, la Catalunya esclavista». | CCMA / ddg. girona

ddg. girona

L’espai Sense ficció (22.05 h, TV3) estrena aquesta nit Negrers, la Catalunya esclavista, un documental que viatja fins al segle XIX per descobrir com desenes de milers d’esclaus africans van ser venuts a Cuba per negrers catalans. Els guanys econòmics d’aquest tràfic d’éssers humans van convertir en multimilionaris centenars d’homes de negocis de l’època, molts dels quals van ser rebuts amb honors als seus pobles o ciutats. Aquest documental, una producció de TV3 produïda per Abacus, recupera la memòria d’aquest gran negoci il·legal, vergonyant i encara ocult.

Les fortunes que van acumular famílies com els Vidal Quadras, els Conill, els Xifré, els Goytisolo o els López, i que expliquen, en bona part, l’impuls de la Revolució Industrial i el Modernisme a Catalunya, «ara equivaldrien a milers de milions d’euros», explica davant la càmera Martin Rodrigo, professor d’Història Contemporània de la UPF. «La fortuna de moltes famílies catalanes s’explica pel comerç d’esclaus i molts dels accionistes de les principals companyies i bancs fundats a Barcelona, com el Banc Hispanocolonial, la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, origen de Naturgy, o el Banc de Barcelona, eren negrers o indians que hi estaven estretament vinculats», afegeix. Els negrers catalans van construir 70 «factories» a les costes africanes. «Els esclaus joves, d’entre 16 i 20 anys, eren els més preuats» explica Gustau Guerin, antropòleg i professor d’Història d’Àfrica de la UB.

L’ONU i la Unesco han condemnat explícitament l’esclavitud, a diferents ciutats d’Europa s’han fet museus i França celebra el 10 de maig el Dia Commemoratiu de l’Esclavitud. A Espanya el Congrés ha aprovat, fa uns mesos, una proposició no de llei que insta el govern espanyol a dedicar el 23 d’agost com a dia internacional per al Record del Comerç d’Esclaus i de la seva Abolició, i el Parlament de Catalunya no ha legislat encara sobre la qüestió.