«Releyendo: Mafalda», un tribut audiovisual a l’univers de Quino

Què tenen en comú els dibuixants Maitena i Liniers, els exesportistes Manu Ginóbili i Gabriela Sabatini i l’actor i director espanyol Santiago Segura? Tots estimen Mafalda, aquella nena de 6 anys avançada al seu temps, rebel, feminista, inquieta, i tot l’univers que el genial Joaquín Lavado «Quino» va crear al seu voltant. Tots ells, juntament amb molts altres de nacionalitats diverses, desfilen pels quatre capítols de la sèrie documental Releyendo: Mafalda que, des de dimecres, es pot veure a les plataformes Disney+ i Star+ i que busca «un punt de vista diferent i audiovisual» sobre aquest personatge icònic de la cultura argentina i el seu autor.

«És important això de la relectura. És un punt de vista diferent audiovisual; no existien sèries sobre Mafalda i això em sembla que és molt interessant, que estigui succeint això», explica la seva directora, Lorena Muñoz, que es confessa «fanàtica» de la tira creada per Quino. Realitzadora de, entre altres films, Gilda, no me arrepiento de este amor (2016) i El Potro, lo mejor del amor (2018), sobre Gilda i Rodrigo, dos cantants morts en un accident, molt joves i al cim de les seves carreres, aquesta argentina de 51 anys parla ara amb la mateixa passió d’una llegenda propera per a ella.

«Visc a San Telmo, molt a prop de casa seva, on vivia ell (Quino) quan va crear Mafalda, i me l’imagino molt a ell dibuixant en aquestes finestres. M’agrada molt pensar, com ell sempre deia, que l’historietista té relació amb el cine; això em sembla commovedor, perquè també té relació amb mi», detalla la directora.

Avui en aquest barri històric de Buenos Aires, ple de carrers empedrats, de bars notables i de racons per als turistes, a la cantonada dels carrers Chile i Defensa, a pocs metres de l’edifici que va habitar el seu dibuixant, una escultura de Mafalda, amb la seva cara de nena intel·ligent i tendra, espera en un banc qui vulgui asseure’s per a una fotografia o, qui sap, potser iniciar una xerrada.