«Paraíso» · Nostàlgia dels noranta
És una sèrie original de Movistar + que barreja misteris i aventures · Movistar +
Els anys noranta, des d’una perspectiva adolescent i amb una trama sobrenatural, són el punt de partida de Paraíso, una sèrie original de Movistar +. Creada i dirigida per Fernando González Molina (Palmeras en la nieve, Legado de huesos), juntament amb Ruth García (El incidente, Los protegidos) i David Oliva, la ficció situa la seva trama en un poble de la costa valenciana, a finals d’estiu de l’any 1992. Sandra, Eva i Malena, de 15 anys, desapareixen en una discoteca sense deixar rastre. La policia no sembla estar buscant en la direcció correcta, per això Javi, el germà petit de Sandra, comença una investigació juntament amb Quino i Álvaro, els seus millors amics, i Zeta. Junts descobreixen que els qui tenen a la seva germana no són d'aquest món.
«Coyote» · Canvi de perspectiva
Michael Chiklis produeix i protagonitza aquest thriller ambientat a la frontera entre Estats Units i Mèxic · AXN
Michael Chiklis torna a la televisió com a cap de cartell d'una sèrie amb Coyote, que produeix ell mateix i que emet la cadena AXN. Hi encarna Ben Clemens, un agent que ha dedicat tota la seva carrera a perseguir i detenir immigrants il·legals a la frontera entre Estats Units i Mèxic. El dia que es jubila, torna a la seva trista realitat: uns companys de feina que ja tenien ganes de perdre'l de vista, una exdona que ha refet la seva vida i una filla adolescent que s'embolica amb un policia de la seva unitat sense que Ben ho sàpiga. L'home dedica el seu temps lliure a vetllar pel matrimoni del seu antic company, mor en acte de servei i que té família al costat mexicà. Un bon dia, salva una noia de l'atac d'uns narcotraficants i, tot i que l'embolic no para de créixer, se sent amb l'obligació moral de protegir-la. És així com el protagonista s'adona que les vides de les persones que detenia estaven plenes de matisos que no havia volgut veure fins ara.
«Los hijos de Sam» · Cas (re)obert
Un esplèndid «True Crime» al voltant dels crims comesos per David Berkowitz · Netflix
L’assassí en sèrie David Berkowitz, més conegut com a Son of Sam, va ser autor d’una de les successions de crims més impactants de la segona meitat del segle XX. Ja hi havia hagut unes quantes aproximacions documentals a la figura de Berkowitz, però cap d’elles ha tingut els aires pertorbadors de Los hijos de Sam: Un descenso a los infiernos, minisèrie de la plataforma Netflix que és tant una reconstrucció dels crims del Son of Sam com un retrat del periodista Maury Terry, que va voler provar la seva vinculació a un culte satànic.
«La casa de papel» · La traca final
Arriba a Netflix el segon volum de la temporada final de la sèrie · Netflix
La casa de papel va començar com una aposta típica de cadena generalista i es notava: a banda de la durada (excessiva) dels primers episodis, durant les dues primeres temporades quedava molt palès que el seu arc narratiu no estava pensat per anar gaire més enllà d’un primer atracament. Quan Netflix va posar la sèrie al seu catàleg, la cosa va donar un tomb inesperat. Es va convertir en un fenomen global. El resultat? Una clara millora del nivell de producció, una major compressió de la durada dels episodis i, paradoxalment, un allargament de trames i situacions que arriba a semblar paròdic de tan exagerat. Però, en tot cas, la gallina dels ous d’or ha durat més anys del que ningú s’esperava.
«Loki» · El Déu de la diversió
Marvel dona el protagonisme que es mereix a un dels seus personatges més carismàtics · Disney Plus
Tota saga té el seu robaescenes i no hi ha dubte que el de Marvel és el gran Loki. Des de la seva primera aparició a Thor va quedar clar que Tom Hiddleston seria un dels grans beneficiats de l’univers expandit a partir de les pel·lícules dels Avengers. I tota aquesta estratègia ha acabat cristal·litzant en una sèrie pròpia (Disney Plus) i que dona la justa mesura del potencial d’aquest Déu entestat a saltar-se les normes. La sèrie aconsegueix tenir identitat pròpia, aposta per un to irreverent i enginyós a l’alçada del personatge, i introdueix algunes trames i secundaris que aixecaran les passions dels seguidors dels còmics. I el millor de tot és que Hiddleston ens hi regala tot un recital de recursos que apunten que el protagonista encara té molt a dir en futures narracions.
«Patria» · El dolor compartit
HBO estrena aquest diumenge l'esperada adaptació de la novel·la de Fernando Aramburu · HBO
La novel·la Patria de Fernando Aramburu fa una cosa que la ficció espanyola no s'havia atrevit encara a fer, i segurament en aquesta falta d'intents hi ha el resum del problema que tenim com a societat a l'hora d'afrontar la nostra Història recent. És, en essència, la història del conflicte d'ETA al llarg de tres dècades i a partir de dos punts de vista aparentment contraposats: un, el de la família d'un home abatut a trets per la banda en ple carrer; l'altre, el de l'entorn d'un etarra empresonat. La sèrie parla de danys col·laterals, de la gestió del dol, de la consciència de ser víctima d'un conflicte que no s'ha provocat i de prejudicis envers el que no pensa com tu. També de la dificultat d'estimar algú que saps que ha fet un acte terrible i del llarg camí per superar una pèrdua. El cert és que Patria és una excel·lent reflexió sobre la violència i el perdó que suposa un pas endavant a la ficció política del nostre país.
«Monstruos a la obra» · Aprendre a fer riure
Pixar ha decidit produir una seqüela directa del primer film, i ho fa en forma de sèrie · Disney Plus
Formada per deu episodis de menys de trenta minuts, Monstruos a la obra destaca pel seu embolcall visual (han passat ja uns quants anys de la primera entrega, i la sofisticació tècnica dels personatges principals ho fa notar) i per uns guions que saben treure punta a l’innegable carisma dels protagonistes. Queda clar de seguida que no han volgut renovar res amb aquesta sèrie i que continuen apostant per un públic eminentment infantil, però es fa justícia a la història original i alguns gags són molt solvents.
«Lupin» · El cop més difícil
La segona entrega d’una de les seves sèries de més èxit d’aquest 2021 · Netflix
Lupin és el paradigma de sèrie que, amb tots els seus errors i llicències narratives, aconsegueix que t’hi acabis enganxant. Posada al dia dels relats sobre atracaments perfectes i lladregots de bon cor, aquesta producció francesa fa unes quantes coses malament, però d’alguna manera t’acaba oferint exactament el que hi busques. D’entrada s’ha de dir que de Lupin, la icona literària que li fa de referent, només en té el títol, perquè el personatge creat per Maurice Leblanc només és una cita recurrent que fins i tot arriba a fer-se pesadeta. és una sèrie que, si aparques la lògica, t’acaba guanyant, perquè en el fons no pretén ser altra cosa que un thriller per a tota la família que juga amb elements molt clàssics.
«And Just Like That» · La vida als 50
Arriba a la seqüela de la sèrie «Sexo en Nueva York» · HBO Max
Creada per Darren Starr, la sèrie Sexo en Nueva York es va convertir en un dels productes més populars de finals dels 90 per diversos motius. El principals de tots ells, la capacitat per modernitzar vells estàndards de la comèdia i adaptar-los a la mirada femenina, però sense renunciar a un seguit de tòpics que, vistos avui, fan arrugar el nas. Aquestes virtuts l’han fet sobreviure al pas del temps i també han afavorit que es pugui fer And just like that, una seqüela directa.
«Gambito de Dama»: La persistència té premi
Res feia presagiar que aquesta sèrie es convertiria en un fenomen · Netflix
Gambito de Dama és la minisèrie més vista de Netflix i continuarà mantenint-se entre les produccions més vistes durant les festes de Nadal. Arribats a aquest punt, potser és el moment d'aturar-se a fer les preguntes que en un moment o en un altre tothom s'ha plantejat respecte a aquesta sèrie. Realment n'hi ha per tant? És bona o el fruit d'una febrada col·lectiva que no s'acaba d'entendre? Com pot ser que un relat sobre una jugadora d'escacs desperti tantes passions, fins al punt que ha motivat un interès gairebé inèdit per aquest joc? El cert és que Gambito de Dama és una molt bona sèrie que té el seu principal mèrit en saber adaptar un motllo molt clàssic a una història que barreja apoderament femení, Guerra Freda i problemes emocionals.
