Un malson sense fi

«LA NIÑA DE LA COMUNIÓN» 3El cinema de terror espanyol continua fent-se un forat a la cartellera

Un malson sense fi

Un malson sense fi / pep prieto

Pep Prieto

Pep Prieto

Costa recordar els temps en què el cinema de terror era un gènere que arribava amb comptagotes a les sales. Ara, de fet, és estrany que hi hagi una setmana sense una estrena del gènere, i a més també s’ha normalitzat que no només provinguin del mercat nord-americà. El terror espanyol també ha sabut llegir aquest moment de forma, i per aquest motiu títols com Veronica, Malasaña 32 o Venus acaben tenint unes trajectòries comercials molt més dignes de les que haurien tingut fa un parell de dècades. Aquesta setmana és el torn de La niña de la comunión, un film articulat a partir de dos talents sempre reivindicables: el del director Víctor Garcia, que va arribar a firmar una de les seqüeles de Hellraiser, i del guionista Guillem Clua, que acaba de triomfat a Netflix gràcies a la comèdia Smiley. Algun dia s’haurà de fer justícia a la infinitat de noms del fantàstic i el terror de casa nostra que no defalleixen a l’hora de continuar aprofundint en les possibilitats expressives del gènere.

Es podria dir que La niña de la comunión se situa en un punt inconcret entre el cinema de Paco Plaza i les atmosferes de la saga Annabelle, que sempre ha estat més interessant del que s’ha dit. La pel·lícula està ambientada en un poble de l’Espanya dels anys 80 i les seves protagonistes són dues amigues, Sara i Rebe. Una és extravertida i no té cap mena de filtre a l’hora de relacionar-se amb la gent, mentre que l’altra és tímida i té molts problemes per adaptar-se a la vida del poble. Una nit, decideixen tirar la casa per la finestra i sortir a donar-ho tot a la discoteca, on ballen i es droguen com si no hi hagués un demà. Quan tornen a casa, fan una troballa inesperada: una nina vestida de comunió. Elles encara no ho saben, però acaben d’obrir la porta a un univers terrorífic on res és el que sembla.

És una d’aquelles pel·lícules fetes amb tant amor pel gènere que no pots evitar connectar-hi des de la primera escena. S’hi nota, per exemple, que els seus responsables coneixen molt bé els mecanismes del terror clàssic i que han volgut homenatjar alguns dels grans referents de la història. La niña de la comunión està protagonitzada per Carla Campra, Aina Quiñones, Marc Soler, Carlos Oviedo, Olimpia Roch, Maria Molins, Xavi Lite, Anna Alarcón, Victor Solé, Sara Roch, Daniel Rived, Jacob Torres, Manel Barceló i Mercè Llorens.

Subscriu-te per seguir llegint