El misteri d’Ernest

El nom de Christopher Landon ja és de culte per als seguidors del fantàstic i el terror, i no és estrany: aquest cineasta té un do a l’hora de conjugar gèneres i homenatjar els clàssics amb humor i esperit festiu. Un bon exemple d’aquesta habilitat el trobem en títols com Zombi Camp, la saga Feliz día de tu muerte o la infravalorada Este cuerpo me sienta de muerte, monuments a la diversió en què Landon demostra un gran coneixement dels mecanismes de la comèdia fantàstica i fa uns deliciosos homenatges als 80, aquesta dècada que tothom cita però pocs homenatgen amb precisió. El seu darrer treball, que s’estrena avui a Netflix, va en la mateixa línia que els anteriors. Un fantasma anda suelto por casa és la típica pel·lícula que hauries llogat el videoclub i t’hauria arreglat un cap de setmana plujós, un producte destinat a irritar els no iniciats i agradar els que veuen en la sèrie B el veritable origen de la modernitat. No és la millor obra de Landon, entre d’altres coses perquè s’allarga més del necessari (126 minuts!) i alguns gags de traç gruixut no acaben de funcionar, però com a mínim és coherent amb la seva filmografia i regala moments delirants.

Kevin és un adolescent que viu amb resignació un canvi de casa, perquè la seva família ha decidit anar a viure a una urbanització de Chicago per iniciar una nova etapa. Tot és nou i se li fa estrany, però res comparable a descobrir que a la casa hi ha un fantasma, Ernest, que és visible per a tothom. L’amistat entre Kevin i Ernest es fa viral, fins al punt de convertir la llar familiar en un focus d’atenció mediàtica i objecte d’interès per part de les autoritats nord-americanes. Però quan Kevin es posa a investigar la mort d’Ernest topa amb una conspiració que els farà viure una aventura imprevisible.

Un fantasma anda suelto por casa no inventa res, però és un homenatge molt simpàtic a aquelles produccions dels 80 que se servien del fantàstic com a detonant per parlar de relacions familiars i intrigues globals.

Destaca pels notables efectes visuals, per alguns punts prou corrosius sobre les xarxes socials i per un notable planter d’intèrprets que inclou David Harbour, Tig Notaro, Jahi Di’Allo Winston, Jennifer Coolidge, Tom Bower, Faith Ford, Steve Coulter i Anthony Mackie, que ja roda la quarta entrega de Capitán América.

Subscriu-te per seguir llegint