Una cita gens convencional

Potser perquè vivim uns temps en què fins i tot el cinema prefereix callar abans que no embolicar la troca, la comèdia eixelebrada de tota la vida s’ha tornat estranyament continguda. Per tant, hi ha una celebració de l’humor absurd i groller que és pràcticament testimonial a la pantalla, fins al punt que un dels gèneres predominants a les taquilles dels anys 80 i 90 s’ha convertit en un veritable acte de militància. És cert que el gènere necessitava una urgent actualització dels seus patrons formals (només cal veure ara pel·lícules com Despedida de soltero per adonar-se’n), però també ho és que s’enyora un tipus de film sense pèls a la llengua i sense por a la incorrecció política.

Sin malos rollos és el més semblant a l’esperit de Desmadre a la americana que hem tingut en força temps. És un estil de pel·lícula completament diferent en molts aspectes i al final aquí del que es tracta és de disparar contra les convencions de la comèdia romàntica, però com a mínim recupera un humor de traç gruixut, ens regala gags passats de voltes, i s’hi nota un cert gust per desbarrar sense miraments. I al capdavant de tot això hi ha aquest miracle anomenat Jennifer Lawrence, una actriu que malgrat guanyar-se un merescut prestigi no té manies a formar part d’una festa on, se li nota, ha estat la primera a passar-s’ho pipa.

Lawrence interpreta Maddie, la perfecta antiheroïna de la comèdia romàntica tradicional. La seva vida és erràtica i està plena de desastres, i l’últim de tots ells és que, com que no troba feina, pot perdre la casa on va créixer. Desesperada, decideix acceptar la primera feina que trobi. I aquesta es manifesta en forma d’anunci al diari: un matrimoni benestant vol contractar una noia per tal que tingui una cita amb el seu fill de 19 anys, Percy, i així aquest guanyi confiança per a la seva imminent carrera universitària.

És una proposta delirant, però paguen molt bé i Maddie creu que no hi té res a perdre. Al principi, Percy efectivament sembla un noi incapaç de tenir confiança en res ni ningú, i encara menys en ell mateix. Però a mesura que la cita avança acaben immersos en una un de les nits més esbojarrades de les seves vides. Si bé acaba ratllant perillosament allò que pretén criticar, Sin malos rollos és un divertiment molt aprofitable en què destaca el carisma de Lawrence, un guió ple d’apunts maliciosos sobre el romanticisme i un esplèndid planter de secundaris que inclou Andrew Barth Friedman, Matthew Broderick, Laura Bernanti, Kyle Mooney, Hasan Minjah i Natalie Morales.

Jennifer Lawrence ha demostrat una capacitat única per sortir airosa de qualsevol projecte i que no té por a fer papers molt arriscats. Ho demostren els seus quatre següents treballs: una nova versió de «Al este del edén» firmada per Gary Ross, el drama criminal «Mob Girl2, dirigit per ni més ni menys que Paolo Sorrentino; el film de terror «Die, my Love» de Lynne Ramsay i «Burial Rites», un al·legat contra la pena de mort que dirigirà Luca Guadagnino.