L’origen de la guerra moderna

Pocs directors tenen la capacitat d’aconseguir que cada pel·lícula seva sigui un esdeveniment per ser vist en una sala de cinema i que et sembli que és un projecte encara més ambiciós que l’anterior. Un d’ells és, sense cap mena de dubte, Christopher Nolan, l’home que va reinventar Batman en pantalla, que va convertir David Bowie en Tesla, que va fer-nos plorar amb una promesa d’un pare a la seva filla i que va fer caminar la gent enrere gràcies a les paradoxes de l’espai-temps. Un autor que es gasta milions de dòlars per mantenir viu un cinema analògic que no entén de capricis tecnològics, sinó de subministrar una experiència única que sempre apel·la a la nostra intel·ligència. Oppenheimer arriba a les sales d’arreu del món després d’haver fet una veritable proesa: crear expectatives al voltant d’una història, la del creador de la bomba atòmica, que té poc de comercial i molt de mirall dels horrors de la nostra era. Tres hores d’un relat que crea un crescendo dramàtic marca de la casa i en el què ser coneixedor dels fets no altera ni un mil·límetre el seu grau d’interès.

El físic J. Robert Oppenheimer es veu involucrat, com tants altres col·legues del seu temps, en la discussió científica sobre quina és la millor manera de guanyar la Segona Guerra Mundial. Es busca l’arma definitiva, el cop de puny damunt la taula que desactivi definitivament tota temptació de contraatacar les forces aliades. Oppenheimer s’encarrega del desenvolupament de l’anomenada bomba atòmica. Però la seva planificació i construcció no serà una tasca gens senzilla, perquè a banda de la complexitat tècnica hi ha el xoc d’opinions entre els diferents actors que en formen part. És, en gran mesura, un fort debat moral al voltant de les conseqüències d’atacar l’enemic amb una força tan destructora. Sense menystenir el fet que, a la pràctica, suposa l’inici d’una etapa irreversible per a l’art de la guerra.

A mig camí entre la biografia fílmica, el thriller polític i fins i tot el terror psicològic , Oppenheimer és una nova demostració de les enlluernadores aptituds de Nolan per explicar una història com mai te l’han explicat. Un dels seus altres grans atractius és el magnífic repartiment, encapçalat per Cillian Murphy, Robert Downey Jr., Emily Blunt, Florence Pugh, Matt Damon, Kenneth Branagh, Rami Malek, Casey Affleck, Ben Safdie, Josh Hartnett, Dane DeHaan, Jason Clarke, Jack Quaid, Alden Ehrenreich, David Krumholtz, Tony Goldwyn, James D’Arcy i Matthew Modine. La banda sonora és de Ludwig Göransson, amb qui Nolan ja va treballar a Tenet.

Cillian Murphy ja és un dels actors que més ha treballat amb Christopher Nolan, però és que a més és un dels rostres més versàtils de la seva generació. Els seus següents projectes no podrien ser més llaminers: la tercera entrega de 28 dies després, que portarà per títol 28 months later i suposarà el retorn del director Danny Boyle a la saga, i Small Things Like These, adaptació de la novel·la de Claire Keegan que també compta amb Emily Watson i Ciarán Hinds.