Air Berlin,
la ignorància
i la fatxenderia
L´actitud que ha pres la companyia Air Berlin contra la llengua catalana només es pot definir com una barreja d´ignorància i fatxenderia. Fa pena i, alhora, provoca molta indignació, que una companyia, que es considera moderna i europea, tingui tan poca sensibilitat envers la diversitat lingüística; tenint en compte que aquest és un valor cívic en alça al Vell Continent, que fomenta, avui en dia, la Unió Europea.
Davant d´aquesta agressiva atzagaiada, més pròpia d´una empresa del tercer món que no pas d´una companyia del cor de l´Europa civilitzada i evolucionada, considero que Air Berlin ha de demanar perdó al conjunt de la comunitat lingüística catalana i rectificar acuradament.
-Josep M. Loste i Romero. Portbou.
Envers una política valenta d´aparcaments
En els barris sense rellevància urbanística no hi hauria d´haver més zona blava d´aparcament que aparcament gratuït. Així s´aplicarà després d´una sentència judicial a la ciutat de Roma, que estableix que les zones blaves s´han de restringir a les zones més rellevants urbanísticament (per exemple, el barri antic). A Girona, trobar lloc per aparcar sense pagar serà aviat impossible en determinades zones. Hi ha una manca creixent d´aparcament de lliure accés que es veu substituït pel de pagament, aparcaments de motos, contenidors, voreres amplíssimes, etc. sense que se´n creïn d´alternatius. Puja el combustible, puja el transport públic, pugen els aparcaments i... aquí no passa res! Tenim dret a un aparcament lliure i gratuït i això sí que seria una autèntica política d´esquerres. La gent té dret a viure i poder deixar el cotxe al carrer per anar a casa, a comprar o a veure un malalt.
Però és clar, em sembla que molts dels regidors i regidores no agafen el cotxe per anar a treballar... tenen la sort d´anar en bici o a peu.
Aprenguem de l´exemple italià! Cal buscar l´equilibri entre l´aparcament lliure i el de pagament. I ja tremolo amb el que passarà amb el tren d´alta velocitat i les zones afectades.
-Eugeni Domingo Ribary. Bescanó.
A mi m´han segregat
Vaig estudiar a Les Alzines. Els meus pares van escollir lliurement aquesta escola, per molts motius, i no crec que cap d´ells fos perquè no em barregés amb l´altre sexe (tinc dos germans i sempre vàrem sopar junts!)
Tot i estar segregada dins d´aquesta escola elitista tants anys, vaig poder estudiar amb gent (perdó, amb noies!) de diferents condicions socials. L´uniforme de pija ens posava a totes al mateix nivell i dormíem 15 minuts més al matí, perquè ja sabíem com ens vestiríem cada dia.
Tot i no veure nens a l´escola, tampoc vaig sortir tan malament: m´agradaven els mateixos nois que les altres nenes del carrer, quan jugava al Trivial amb els meus amics fins i tot guanyava formatgets, i a la universitat no vaig haver de fer cap curset «d´integració amb l´altre gènere».
A l´article del Sr. Boada del dia 26.05.08 ensumo certa alegria: «L´escolarització mixta apareix com a condició per concertar amb l´escola privada. Això vol dir que per fi no es podrà concertar amb aquelles escoles que segreguen per raó de gènere (Bell-lloc, Alzines i altres)» Està clar: del que a mi no m´agrada, que no en pugui beure ningú!
Crec que el problema no està ni en si són mixtes o si són elitistes. Al que a vostè no li agrada és la seva ideologia, però, és clar, seria molt fort dir que ara només es concertaran les escoles que pensin com el que mana... Si fos per mi, voldria que es cantés Els Segadors cada matí a totes les escoles, però entenc que no a tots els pares els agradi i per això s´ha de respectar i afavorir que hi hagi diferents opcions per poder tenir llibertat per escollir (...amb els meus dos fills la cantem de camí!).
Com a exalumna m´ha ofès.
Tant la mixta com la diferenciada són bones opcions! Ni millor ni pitjor: diferents!
-Marta Bachs. Girona.
