H
an hagut de passar tres dies d'una minoritària vaga del transport, que ha paralitzat bona part del sistema productiu de tot el país, perquè els governants es decidissin a prendre mesures contundents per defensar els interessos generals de tots els ciutadans. En aquest sentit cal felicitar tant al Govern espanyol com el català per haver ordenat als seus respectius cossos policials que adoptessin les mesiures pertinents per a la lliure circulació de vehicles. És incomprensible que un grup de sabotejadors, autoanomenats "piquets informatius", puguin col·lapsar tot un país. La vaga ja havia començat a provocar efectes significatius en l'abastiment de productes frescos i de combustible. Si el primer dia hi havia dificultats per proveir-se de gasolina o de gasoil, des de dimarts algunes estacions de servei han hagut de romandre tancades tot el dia. Cal aplaudir també la intervenció dels Mossos com a escorta dels camions cisterna per poder reabastir algunes benzineres, una operació sense la qual la manca de combustible podria estar sent alguna cosa més que una molèstia. Com en totes les vagues que afecten sectors clau, és imprescindible que els qui estan trastornant la vida quotidiana del país amb la seva reivindicació tinguin mesura, responsabilitat i prudència. Els transportistes poden tenir bons arguments per defensar les seves reivindicacions, i és indiscutible el seu dret de fer-se sentir. Tanmateix, la força que els dóna la possibilitat de treure els camions a la carretera no els dóna la raó. Si el que es pretenia era donar un cop de puny sobre la taula i fer notar la capacitat de pressió del sector, aquest efecte ja ha estat sobradament aconseguit. El Govern ja té clar que els camioners poden aturar el país i crear-li un autèntic problema. D'ara endavant, tot el que es pot esperar és que hi hagi perjudicis importants per a productors d'articles frescos i persones i empreses que depenen del combustible per a la seva activitat diària, gent que no té per què pagar els plats trencats d'un conflicte que li és aliè. Mantenir la pressió amb una eina tan poc democràtica com els piquets que forcen a fer vaga qui no tenia intenció de fer-ne vulnera el sentit democràtic en què es fonamenta, precisament, el dret de vaga. Quan la reivindicació es fonamenta en aquest tipus de pressió, la raó està perduda.
