Aconda, una agonia

sense fi

Pedro Cisneros Ruiz. cruïlles

Segueix el serial, estirant l´agonia, pe­rò el més greu és que ja els treballadors d´Aconda no cobren. Esperem que el jutge en el termini més curt possible firmi la proposta si els administradors concursals han vist que hi ha un projecte seriós posat a sobre de la taula, sigui camuflat dels Caru­lla, de qualsevol de les papereres estatals o de qui sigui. També els actuals creditors tindran una cosa per dir. Si els administradors concursals no veuen viable la proposta el millor que pot ocórrer és posar fi a aquesta agonia, no deixar passar més dies que Fogasa no cobrirà i així les 240 famílies poder saber què passa amb el seu futur. També cal dir que si la proposta és viable i s´accepta sol·licito als responsables de CCOO i CGT d´Aconda que lliguin en curt l´actual president del Comitè i els companys/es que se´n vagin al carrer sigui amb la indemnització més alta possible i que els que es quedin sigui amb criteris generalites i no sols es quedin els que saben jugar tan bé a bàsquet i han sabut fins a la data defensar tan bé els interessos dels Carulla en l´empresa..

El general Millán Astray

M. concepciÓ Costa i Torró. girona.

En el diari del passat dia 16 de maig (pàg. 32) en un article de col·laboració, afirmen que el general de la Legió, el mutilat gallec Millán Astray, va pronunciar la celebre frase «Abajo la cultura, viva la muerte». En realitat, aquest militar el dia «de la Raza» del 1936, en el paranimf de la universitat de Salamanca va dir «Abajo la inteligencia, viva la muerte,» davant el rector Unamuno que alça la veu i digué, «Vencereis porque teneis sobrada fuerza, pero no convencereis...». Fet que va provocar la seva inmediata destitució. Existeix una marcada diferència entre la cultura i la intel·ligència.

Els ministres

Narcís Cadena i Masó. la cellera de ter.

El dia 17 de maig els vaig veure a la Cellera de Ter. Era la 52a Festa d´Homenatge a les persones d´edat avançada. Es va mobilitzar el poble. Cap al migdia, la festa començava amb una acció de gràcies, que continuaria tot el dia. La presidia el primer ministre: un «sacerdot al servei de tothom».

Aquella frase: «El poder radica en el poble» és certa. Avui he vist la col·laboració entre pobles veïns units pel vincle de la solidaritat. Els joves de la Cellera i d´Anglès, eren els altres ministres. Era un honor, poder servir als «reis del poble». Sabien que aquelles persones s´havien fet un fart de pencar, treballant des de l´albada fins a la posta de sol. Alguns ja treballaven a l´edat de vuit anys quan anaven a batre i la majoria ho feia als catorze. Molts dels allí presents havien patit la guerra i viscut una pitjor postguerra. La Cellera i Anglès tenen bons ambaixadors: uns havien fet el dinar i d´altres el servien.

El suplement de la festa va ser espectacular: un grup d´infants del poble va cantar i un grup de dansaires d´Anglès va interpretar ballet clàssic i modern.

Avui he vist com la força i el vigor de la joventut exercia la justícia pràctica, mitjançant el respecte, rendint homenatge a la saviesa i el seny de les persones a qui servien. He vist una joventut somrient, generosa, contenta i satisfeta, perquè miraven amb simpatia el rostre dels qui servien. Així han descobert que «és una joia envellir». Avui els joves, donant-se, han après molt. Han entès, entre altres coses, que «l´harmonia interna i la tranquil·litat tenen més valor que els diners, la posició social i els alts honors».

Gràcies a Ràdio Girona

en el 75è Aniversari

pilar pol i aliu. en nom de la famÍlia de jaume pol i perera, tècnic de Ràdio Girona (1917-2005).

Amb motiu d´aquesta celebració, volem felicitar a tot el personal de l´emisora de ­Ràdio Girona Cadena Ser i molt especialment el seu director, el senyor Jaume Serra.

Varem gaudir moltíssim de l´exposició feta al col·legi de periodistes i de l´emissió del programa La ventana de Gemma Nierga a l´Auditori. Gràcies de tot cor.