Aquestes vacances m'he empatxat de cine. Uns s'emborratxen amb cubates, i d'altres amb pel·lícules. He de dir, però, que cada vegada és més difícil trobar bons menús a l'estiu. No entenc com es desaprofita l'època de vacances estrenant penositats com G.I. Joe, Exorcismo en Connecticut, Mi vida en ruinasImago mortis, títols que, com no podia ser d'una altra manera, han fracassat estrepitosament a la taquilla. Tot plegat m'ha dut al cap els records d'aquells estius a Platja d'Aro amb els programes dobles que oferien a l'Avinguda i a l'Ivan. Compraves estreps vermells a Can Montes a quarts de sis, entraves a la sala i no tornaves a casa fins quarts de deu. Et podien combinar una d'acció total de Schwarzenegger com Depredador amb el somriure amable de Tres solteros y un biberón. O l'al·lucinant i trepidant Los Goonies amb l'Aladdin de Bud Spencer. Ara tot ha canviat. El cinema està en plena transició cap a l'era digital i el 3-D, però sembla difícil recuperar l'encant d'esdeveniment social que tenia anar a les sales. Per cert, d'aprofitable aprofitable només he vist Arrástrame al infierno.
