Tothom sembla estar d'acord que un dels problemes de la corrupció és el mal resolt i pitjor tancat finançament dels partits polítics. I per això, amb el liquitat oasi català, molts són els que aquests darrers dies i setmanes han demanat que s'abordi seriosament aquest tema. Podríem fer-ho i hauríem de fer-ho però no serviria de res. Fora de Catalunya l'oasi pràcticament no ha existit i quan ha tret el cap, jutges, fiscals i mitjans han impedit que respiri. Per tant, en moltes altres ocasions s'ha obert el debat dels comptes dels partits. Però els que haurien de resoldre aquest greu problema són els mateixos que en viuen i en mengen. Per tant, no es fa absolutament res perquè no interessa. Què es pot esperar d'un país on el delicte de finançament il·legal de partits no existeix? Això sol ja és molt significatiu de com es fan les coses i de quins interessos tenen aquells que en teoria les han de canviar. I si algun dia es resol, que no es preocupin els responsables de les finances de les formacions polítiques. L'endemà algun Luigi, Bigotes o Millet de torn trobarà la fòrmula per continuar esprement la mamella, perquè sempre en voldran més.
