o havia coincidit mai amb el conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells. M'havien dit que era una arrogant molt competent. Ara no cal que em diguin que és arrogant. Aquesta setmana s'ha reunit amb una trentena dels alcaldes de la nevada. Al llarg de tres hores ha estat departint amb ells i suportant el ruixat. Els alcaldes continuen sentint-se maltractats per Endesa i consideren que la Generalitat és massa condescent amb la companyia. De fet ho ha estat sempre, des del temps del conseller Subirà i fins ara. Suposo que els titulars de la cartera d'energia no tenen altre remei que entendre-s'hi, conscients que a la pràctica estan agafats pels bemolls perquè tracten amb aquells que tenen el monopoli de la distribució a Catalunya. Les torres són seves i només seves... dels italians.
Acabada la reunió em vaig acostar a un dels alcaldes més crítics durant aquests episodis de nevada i apagada. Un batlle de CiU. Li vaig preguntar com havia anat la trobada. "Molt bé! Hem fet molta feina. De fet és la primera en què ens hem arremangat i crec que servirà", m'explica mentre es justifica per no haver anat a altres reunions convocades prèviament per altres estaments: "No hi vaig anar perquè tenia molta feina i estava segur que no ens portaven enlloc".
Després, el conseller Castells va atendre la premsa, que feia hores que s'esperava a la seu de la conselleria de Salut a Girona, l'únic lloc suficientment gros per reunir tots els alcaldes. Castells va admetre unes quantes preguntes però al final de cada resposta -ja des de la primera- feia teatrals impostacions de veu amb "vingues, apes..." i altres trucs impertinents per donar per acabada la roda de premsa a peu dret. Al seu favor diré que va respondre, amb més o menys gràcia depenent de si li agradaven o no, totes les preguntes que se li van formular.
Efectivament vaig descobrir l'arrogància del conseller. Sobre la seva competència... no tinc ni capacitat ni elements suficients per valorar-la. Em diuen que és un treballador infatigable i amb molt talent, i que ha estat fonamental en tota la negociació del finançament amb l'Estat. En resum! Em diuen que sense ell aquests temps de crisi serien pitjors.
Suposo que és cert però el que està clar és que la part que li toca de la nevada, que és tot el tema energètic -que no és poc-, l'ha portat sense gaire competència, presentant-se quasi un mes després i sense gaires respostes perquè al seu criteri parlar ara del que sigui és poc rigorós i precipitat. Poca competència i molta arrogància.
