El meu poble,
més brut que mai
Francesc Salvador salvador. sant antoni de mar.
Vull denunciar el lamentable estat en què es troben els jardins, rotondes, places de Sant Antoni de Mar. Aquest Ajuntament que tenim ara és dels pitjors que he vist quant a neteja del poble.
Lluitar a favor del sentit comú
Josep M. Loste i Romero. portbou.
Amb el tren com a qüestió social cal incidir en un tema, que implica la voluntat, la determinació i el requeriment de justícia social i equilibri territorial (representat pel ferrocarril convencional) davant de la preponderància (massa vegades la prepotència) de la «via morta» del model del vehicle privat. Sobre aquesta qüestió ferroviària cal dir que és gaire positiu que la nova majoria local de Figueres (CiU-ERC-ICV) plantegi treballar i lluitar a favor de la proposta de les dues estacions a Figueres. És primordial que des de la capital de l´Alt Empordà es pretengui restaurar el sentit comú: social i ferroviari. De tota manera, aquesta qüestió «social» va més enllà de Figueres. L´exigència de més tren i transport públic decent en l´àmbit de territori de l´Alt Empordà és una necessitat vital per a la zona. Cal saber que en aquest territori altempordanès conflueixen tres potents associacions d´usuaris del tren: l´Associació d´usuaris del tren Perpinyà-Cervera-Portbou, l´Asociació d´Usuaris de la línia de Renfe Portbou-Barcelona i l´associació Defensem el Tren de l´Empordà (a més es podria afegir la PTP, l´Associació per a la Promoció del Transport públic, en l´àmbit de tot Catalunya), les quals exigeixen millores concretes i sentit comú en el tema de la mobilitat quotidiana sostenible (ferroviària).
Hipocresia a dojo
Josep Ruiz Garcia. santa coloma de farners.
És el que he vist aquest cap de setmana a Santa Coloma de Farners. Els «republicans» que abans eren d´Esquerra Republicana de Catalunya i a ara s´autoanomenen ras i curt «Esquerra», retien homenatges als caiguts i represaliats durant la fosca etapa de la Guerra Civil espanyola i posterior repressió franquista. Discursos encesos ressaltant les qualitats republicanes dels homenatjats, el seu amor per la terra i la fermesa de les seves conviccions escoltats de boca d´aquests «esquerrans» que han fet president de la Generalitat a tal Montilla i li estan donant suport, com mínim a mi em va provocar arcades de fàstic. Si aquell alcalde assassinat o aquells republicans massacrats pel règim de Franco aixequessin el cap de la tomba de ben segur que els cauria la cara de vergonya aliena en constatar en què ha quedat la seva lluita i el seu sacrifici.
Repassada l´assistència a l´acte vaig poder comprovar i veure molt clara la motivació dels nous esquerrans: tots , tret d´alguna rara excepció, formen part del sistema de menjadora aconseguit per la vella ERC a canvi de donar suport a un president que Catalunya no es mereix. Quina pena!
Barreres arquitectòniques
Consol de Ros Sanllehí. Girona.
Ahir vaig acompanyar la meva mare, que va amb cadira de rodes, a renovar el DNI a la comissaria de Sant. Feliu de Guíxols. Per accedir-hi hi ha 5 o 6 graons que, gràcies a l´ajuda del policia que va carregar amb la cadira de rodes, vàrem poder pujar. Cal dir que acabava de baixar la cadira de rodes d´una altra senyora...
No sé quines lleis ni quins terminis tenen les administracions per adaptar les seves instal·lacions suprimint les barreres arquitectòniques, però no crec que posar una plataforma elevadora sigui una despesa que faci trontollar el pressupost de ningú; així, les persones que van amb cadira de rodes o simplement que porten el seu fill amb un cotxet, no haurien de buscar voluntaris per ajudar-los.
D´altra banda, no vull ni pensar què diria el departament de riscos laborals o quins problemes tindria el funcionari que amablement t´ajuda, si algun dia per qualsevol motiu hi ha un accident i pren mal algun ciutadà.
Per acabar, voldria donar les gràcies al personal de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols per la seva amabilitat.
