Cartes

Quan cap dels responsables de la situació han fet res per nosaltresÉ Quan tothom ha amagat el cap sota l'alaÉ Quan ni el director, ni el cap d'estudis, ni la cap d'àrea, ni els inspectors d'ensenyament, ni el director dels serveis territorialsÉ han fet la feina que els pertocaÉ tu has agafat el timó del taller d'escultura de l'Escola d'Art d'Olot.

Amb ànim i empenta, has creat il·lusió d'on sols hi havia una injusta decepció. Ens has retornat les ganes de treballar i d'aprendre. I això que tu no ets professor.

Ens has fet costat, a les bones i a les males, regalant-nos tot el teu saber. Mai una mala cara. Mai un "tu no ho pots fer". Sempre un endavant. Sempre allargant la mà per ajudar-nos a travessar un curs patètic, deficient, abandonat.

Arribar al taller i trobar-te amb el teu "bon dia" i la teva energia, el teu nervi, la seguretat que ens transmets quan alguna màquina ens fa porÉ ha estat imprescindible per continuar el curs i acabar-lo amb il·lusió.

Per totÉ moltes gràcies, Salvi!!! Et volem aquí! Al taller, amb nosaltres! Perquè tu no ets oficial?ment un professor però ho has estat amb totes les lletres! Ningú ens ha ensenyat millor!!! I amb la Ivett heu fet un bon equip! Us heu complementat per donar-nos el millor! Hem tornat a creure que som una classe, que som un grup de persones amb inquietuds artístiques i que tirem endavant, malgrat les dificultats.

I és que mai ens creurem, com van dir la parella directiva en una de les reunions estèrils que vam tenir, "no us enganyeu! l'educació és política!". No senyors! Nosaltres hem après que l'educació comença pel respecte, per les coses ben fetes, i per la voluntat d'ensenyar i aprendre. Mil gràcies, Salvi!!!

El país de sí, no, encarajoan galí i johera. Celrà.

Déu n'hi do! Avui no estic d'orgues, ens l'estan fent massa grossa. Quin desori! Hem badat i ens hem deixat engalipar. A còpia d'anys m'he convençut que a cada bugada perdem un llençol. Hem caigut en el parany, l'esquer era massa llaminer. Tant que ens hi havíem escarrassat! No hem estat prou a l'aguait. Ens han estroncat la il·lusió. La fal·lera que ens duia a fer mans i mànigues perquè el nostre país figurés en el mapa amb tots els ets i uts, el reguitzell de promeses, propòsits, el fotimer d'esforços, a la fi no han servit per a res, hem acabat havent de demanar permís, com si ens dones?sin una almoina, hem sabut quin pa hi donen amb els companys de camí que ens han tocat. Ara com ara ens costarà més el mall que l'enclusa, ja ens podem arregussar, n'hem d'estar del tot convençuts, ens hem de pronunciar amb decisió i contundència, ara bé, no podem posar l'arada davant dels bous. Parlant d'arades em ve a la memòria que, quan era petit, amb el farcell al muscle, portava el tupí de matar el cuc a l'avi que llaurava a parell un camp de rostoll de sequer ple de llècol, s'asseia al marjal, es treia l'armilla de vellut, menjava i feia un glop, jo, dempeus, estintolat a les camelles de l'arada, sentint la ferum i el bleix del bestiar suat, l'observava, en tornar-me els atuells em posava a la mà, amb somriure de complicitat, un grapat de despullabelitres per ficar-los entre l'esquena i la jupa d'algun desprevingut, que n'era de murri! Ell no s'hi atrevia, m'ho confiava a mi, però s'ho passava pipa veient com rascaven de la picor que els feia. Quin temps! I no ens calia gaire res més, per què ens hem de complicar tant la vida?

Què passaamb les elèctriquesi el Govern?Núria Fernández i Manzanera.Figueres.

Al cap de dos mesos de la nevada del 8 de març, el conseller Castells ha comparegut -per fi- en el Parlament i segons ell ha donar explicacions. El vaig seguir escrupulosament , i la veritat em va fer molta pena i ràbia. Cap autocrítica, totes les culpes per les elèctriques però només en el tema de la mala atenció i nul·la comunicació. Durant els dos primers dies, ni agafaven el telèfon, pèssima la coordinació entre les empreses subcontractades. Però del nul manteniment i d'inversions -com reconeixen treballadors d'empreses subcontractades- res de res. Això és un cas especial, i s'ha acabat. Tots els expedients oberts acabaran com el rosari de l'aurora. Impunitat total. Només cal recordar que el Sr. Castells va nomenar el Sr. Maure -ex núm. 2 de REE, promotora de la MAT- com a director d'Energia del seu Departament. Tot queda ben lligat. Queda tot ben clar, encara que molts vàrem estar una setmana a les fosques i diuen que no pagaran res pel primer dia a les fosques... i es queden tan amples. Miserables euros ens pagaran, mínimes multes que els cauran però ells engreixant-se de milions d'euros de beneficis. I encara, en Castells té la barra d'anar d'esquerres i soberanistaÉ Per llogar-hi cadires. Per plorar?

Fusió per absorcióLluís Torner i Callicó. GIRONA.

Aquest passat dilluns, 30 de maig, a l'escenari econòmic de la nostra estimada ciutat de Girona, ha tingut lloc un esdeveniment molt important, sobre el qual, com a antics empleats d'una de les caixes, voldríem donar la nostra humil opinió. Es tracta que el Consell d'Administració de Caixa Girona aprovà, amb unanimitat, de negociar, amb La Caixa de Pensions, la possibilitat d'una absorció. Tothom convindrà que és un tema de gran transcendència, pel que fa al sistema econòmic català, però més encara, si cap, per al gironí.

Per un costat, si tenim en compte la solidesa, i a l'ensems la garantia que ofereix l'operació resultant, creiem que no dóna lloc a cap mena de dubte. Ara bé , si tenim en compte que es tracta d'una absorció, i ho mirem solament amb ulls de gironins, podríem pensar, com alguns així ja ho manifesten, que serà molt difícil de mantenir la identitat gironina. Creiem que, com ja hem dit abans, ningú pot tenir cap dubte amb relació a la garantia, però sí que pot quedar una certa recança, pel sentiment de pèrdua identitària. Queda clar que hi ha circumstàncies que no permeten mantenir-ho tot, però això no vol dir que pugui quedar un dubte de si l'anterior opció, de fusió amb unes altres tres caixes catalanes, d'una categoria gairebé similar, hagués permès, tot i el canvi de nom, poder mantenir un xic més la pròpia personalitat.

Ara bé, tenint en compte que, donades les delicades circumstàncies econòmiques del moment, el que potser no vèiem massa clar és que Caixa Girona volgués anar per lliure; per això, tot i que no som qui per dir-los que tenien que fer o quina opció era la millor, pensem que si arriba a bon terme l'operació endegada, i és d'esperar que sí, tot acabarà de la millor manera possible, malgrat les inevitables reestructuracions que comportarà. Bé, doncs! els desitgem el millor per a tots, clients, empleats, institucions i per a l'economia en general.