La Unió Europea: el camí cap a una llibertat falsa

Laia Xifra Cufí. GIRONA.

Fa uns anys, no sabria dir quants, va arribar el projecte de la Constitució Europea a les meves mans per tal de votar-la i, francament, qui podria rebutjar la lliure circulació tant de persones com de mercaderiess, sense limitacions? Visca! Això sí que és llibertat! Ara bé quines són les conseqüències d'aquesta llibertat i de la supeditació de Zapatero i Espanya a les directrius imposades per la Unió Europea i els seus líders (per exemple Merkel)? Les empreses tenen la plena llibertat d'establir-se globalment a qualsevol punt del món (amb unes condicions ?mediambientals i econòmiques diferents) i seguir comerciant en els seus països d'origen.

Gràcies a aquesta llibertat els especuladors i intermediaris es poden emplenar les butxaques. Tanmateix, quina part del pastís ens queda a la resta? Doncs, a patir retallades salarials i socials, la congelació de les pensions, la privatització de cada vegada més ens públics, l'abaratiment de l'acomiadament (mesures, per altra banda, són molt lògiques en un govern d'esquerres, oi?)... Que els ho preguntin a les famílies europees que han de fer vertaders miracles per arribar a final de mes (per no dir casos més lamentables) si són realment lliures dins aquesta Europa aparentment tan forta i unida. O ens replantegem les conseqüències socials i econòmiques del nou ordre global econòmic i social o la crisi econòmica acabarà engolint com un gran gegant la part de la població en situació de risc d'exclusió.

La celebració del Nadal

Maria Àngels Mató i Palli. GIRONA.

Les festes del Nadal ja són a prop. Alguns carrers han aparegut ornamentats. Tant de bo fos perquè sincerament es vol celebrar aquesta data.

Bé, els que som cristians perquè hem estat batejats i, sortosament, ens han ensenyat el que és seguir aquest Jesús que va néixer a Betlem, hem d'estar-ne molt contents i hauríem de vetllar perquè a les nostres famílies es visqui l'autèntic Nadal cristià.

Penso que hem d'evitar que nosaltres o els nostres siguem -inconscientment- emportats pel gruix de l'onada social que interpreta Nadal com "festa familiar, on tots ens retrobem, on procurem fer despesa abundant de somriures felicitacions i regals", tot molt i molt positiu; però pels que som cristians, aquesta Festa -el Nadal, 25 de desembre- és la celebració del Naixement de Déu fet Home en el si d'una Verge.

Tant de bo sàpiguem contemplar, mitjançant els pessebres, i tot cantant Nadales, aquest fet senzill i grandiós que canvia la vida del qui hi creu. "Déu estimà tant la humanitat que es va fer un més".

És just que no vanalitzem el Nadal. Els cristians festegem Déu mateix; el 25 és el seu aniversari de naixement. Aquest Nen és Déu mateix fet Home. I és fàcil estimar un Nen.

Pau als morts

paquita xarles arnau. residÈncia germanetes dels pobres. girona.

Aprofitant que el mes de novembre esta dedicat als difunts, voldria comentar el següent fet: segons els diaris, el govern ha comprovat l'estat de les criptes i les osseres del Valle de los Caídos sense els corresponents permisos.

Voleu dir senyors polítics que en lloc de remoure osseres no seria més positiu organitzar un homenatge a tots els caiguts d'un i altre bandol siguin o no al "Valle de los Caídos"?

Tots varen donar la vida per Espanya i mereixen el nostre record i tot el respccte. Tothom va lluitar i sofrir per aquella guerra que ningú va guanyar. En una guerra tots som perdedors i el país queda desfet.

Per les dues bandes es cometeren greus errors, per això suggereixo un acte d'homenatge, un dia de pau i germanor, per reflexionar com cal comportar-nos perquè mai més tornem a barallar-nos entre germans. No parlo d'una missa o un sufragi que seria molt adient segons el meu criteri, però tinc en compte que vivim en un país declarat oficialment laic.

El que sí demanaria és pau per als morts, no remenem les osseres i menys per motius polítics com en aquest cas. En política cal mirar endavant i treballar pel present i el futur preparant un món millor.

Fa nou mesos

de la nevada

Aure Paradas Capalleras. LA MOTA.

Ja fa 9 mesos de la nevada del 8 de març. I sembla que la gent de ciutat ja no se'n recorda. Però quan vius en un poble petit i passeges i veus els boscos encara amb branques esqueixades, camins i corriols bruts, veus com s'altera el paisatge i que això no s'arregla. Els propietaris tot sols, només fan llenya per ells. Ni val la pena intentar vendre la llenya i els boscos segueixen bruts (un incendi aviat els netejarà). I després tornarem a plorar.

Mentrestant, encara hi ha gent pendent de cobrar o de contactar amb afectats -de més de 7 dies sense llum- de part de l'empresa italiana Enel -a qui pertany Endesa-. I una de les darreres coses que fa aquest govern derrotat a les urnes, és donar 30 milions a Endesa. A més de no fer pagar cap multa, ara, amb els nostres diners, els donen 30 milions. Mireu, els consellers de l'empresa i començareu a lligar caps... Espero i desitjo que el nou govern estigui al costat del territori, i no dels lobbys. Veurem si deixa exalts càrrecs d'empreses com el Sr. Maure, ex-n2 de REE, en Energia... així han pogut promoure la MAT des del mateix govern. Potser aquest és un dels factors perquè han perdut. A veure si n'aprenen que no es pot enganyar al poble.

Un altre Nadal amb crisi

Lluís Torner i Callicó . GIRONA.

Si del Nadal l'únic que ens importa/ són els aspectes lúdics, tan solament,/ sens pensar que potser, porta per porta,/ hi ha gent que s'ho passa molt malament.

Si preocupats per la bona taula/ o per la decoració i pels regals,/ ens oblidem del vertader missatge, que tindria de ser el més principal.

Si a part d'una festa familiar/ -un valor, també, a tenir en compte-/ no ens té un caràcter especial.

Mirem d'afegir-hi ganes d'ajudar,/ a algun d'aquells que ho necessita,/ i retrobarem l'esperit del Nadal.

Llavors si, ni que sigui per tradició,/ fem el pessebre; contemplant l'Infant, amb Josep i Maria, al seu cantó,/ semblarà que, Aquell, ens diu: Endavant!

Bon Nadal! Per a tothom.