Cartes

àngela ferrer i mató. girona.

No ho entenc. Fet real, i sé que és llei el que va passar, però és una llei pels desfavorits (com gairabé sempre). En una botiga de poble hi entra un inspector i veu que una àvia ajuda a la botiga tot venent quatre galindaines. Resultat: Es retira la pensió de la pobra senyora (que a més era una mena de distracció per a ella i millor que restar sola a casa on en no sentir-se útil pot caure en depressió) i es multa la filla mestressa actual de la botiga (abans de la mare, és clar). Els expresidents Aznar i González (entre molts i molts altres el nom dels quals no ha sortit a la llum) tenen una pensió d´escàndol davant la de qualsevol treballador (algunes de veritable misèria) i sense faltar a la llei poden cobrar com a assessors d´importants empreses privades i a més quantitats extraordinàries d´euros i aquesta insòlita situació «no és penada per la llei». Ells poden ésser jubilats de primera i seguir treballant i cobrant quantitats d´escàndol. No és la llei de l´embut? Com sortirem de la crisi si es permeten aquestes situacions que representen milions d´euros i a més unes persones que tenen la vida supersolucionada ocupen llocs de treball que podrien cobrir-se amb aturats? Més injustícia social no la puc concebre.

Ferran Corominas

joan giménez ràfols. puigcerdà.

Amb molta tristesa veiem com Ferran Corominas, home de la casa i vaixell almirall del R.C.D. Espanyol, abandona el club dels seus amors en no entrar en els plans de l´entrenador Mauricio Pochetino. Diuen els mitjans que és una cessió fins al 30 de juny. La veritat és, no ho oblidem, que aquest magnífic jugador ha jugat en el que va de Lliga i Copa amb prou feines seixanta minuts. Produeix pesar al mateix temps que alegria recordar que va ser ell qui, en aquell dramàtic partit de la temporada 2005-2006 contra la Reial Societat, en el qual tantes coses es jugaven, el que va marcar, en l´últim minut, el gol que va significar la salvació de l´Espanyol, evitant així descendir a la Segona Divisió. Segur que si no hagués estat per ell, avui no tindríem l´estadi de Cornellà-El Prat. Val la pena recordar-ho.

Em vénen a la memòria noms il·lustres que en els últims anys han significat molt per a l´Espanyol i que se´n van anar de forma ignominiosa. M´estic referint a Paco Flores –al qual algun «vocero» el va qualificar com «l´innombrable»– malgrat haver evitat el descens que teníem gairebé assegurat amb l´entrenador Pepe Carcelén, fent-se càrrec de l´equip i aconseguint la Copa del Rei la temporada 1999-2000. El seu comiat, vergonyós, es va reflectir en l´informatiu de Tv3, quan li van lliurar la insígnia d´or i brillants en un acte que amb prou feines va durar tres minuts. Raül Tamudo, que, ara com ara, els socis no han estat informats de les raons que varen motivar l´extraordinari jugador, capità, ídol de l´afició, a fitxar per la Reial Societat. De vergonya quedarà a la memòria dels televidents el lamentable espectacle que es va veure per la televisió catalana. L´explicació de tot això quedarà en el secretisme dels despatxos de Cornellà-El Prat.

Ferran, amb el desig de veure´t novament vestit amb la camisola del club de tota la teva vida, et desitjo la major de les sorts a les ordres de Camacho. Sort!

Algú ha de posar el

«picarol al gat» als del PP

jordi vidal bernades. palafrugell.

Què els passa, als del PP. Per a mi un partit que no té cap programa que resolgui aquesta crisi, i ara ni tan sols sembla que no tenen un dirigent que els representi, que han de recórrer al passat, és a dir al Sr. Aznar, per dir-nos que ells ho arreglaran tot, ells són fantàstics, ells saben com sortir de la crisi. Tot això ho van dient sense tenir cap full de ruta, només critiquen l´oposició, en aquest cas PSOE, dient que ells han estat els culpables d´aquesta crisi. I ara nosaltres, els del poble, ens ho hem de creure, no Sr. Aznar? Si és vostè mateix el que amb les seves afirmacions catastrofistes sobre la situació a Espanya, cosa que per tots ja és sabuda. El que és incoherent és que vostè sigui el que es queixi de l´existència de 17 autonomies, quan el seu partit governa en la meitat d´elles i vostè mateix va presidir la de Castella i Lleó.

Tant els del PP com els del PSOE usen la crisi econòmica per posar fi a allò que és la pluralitat nacional. Han de saber els Srs. del PP que tinguin clar que si el que volen és recuperar poder i competències a Madrid no només s´enfrontaran a un govern capaç de plantar cara, sinó que també toparan amb la voluntat i el sentiment d´un poble. Els catalans ho tenim molt clar, «diem no a qualsevol retallada, som una nació i nosaltres decidim».