M'ha cridat l'atenció un estudi que s'ha publicat en una prestigiosa revista científica sobre el paper que pot tenir l'ús abusiu d'Internet en adolescents i joves. L'estudi es va fer a Austràlia, amb adolescents entre 13 i 16 anys, i és molt clar en les seves conclusions: el risc de depressió és el doble en aquells estudiants que utilitzen Internet de forma patològica. A què es deu aquest fet? D'una banda s'assenyala la manca de son. Sabem que molts adolescents que estan "enganxats" a Internet passen moltes hores que s'haurien de dedicar al descans nocturn a connectar-se a xarxes socials o a participar en jocs on-line. Tanmateix, el fet d'involucrar-se en aquests jocs fa que els joves siguin més reactius cap al contingut del ciberespai. Resulta que el joc esdevé un fet real per a l'adolescent; hi ha una elevada competitivitat entre els jugadors, i es pot viure el fracàs en el joc com un fracàs real en la pròpia vida. No se separa el món real del virtual. Hi ha més món més enllà del joc d'Internet? A vegades sembla que no. Aquell adolescent que ha reduït hores de son i ha retallat les hores de "convivència presencial" amb els amics i companys, serà molt més vulnerable davant les situacions de fracàs en el joc.
Aquest estudi i altres que s'han publicat recentment posen en evidència i quantifiquen un problema que ja s'anava intuint; que la utilització patològica d'Internet és una entitat real, i que, possiblement, és equiparable al joc patològic. Es tracta d'una nova addicció no farmacològica que pot afectar seriosament la salut mental.
No podem, però, parlar d'una relació de causa-efecte entre Internet i depressió. Més aviat cal considerar la situació de l'adolescent que viu "enganxat" a la pantalla i al ciberespai; es tracta d'un adolescent que amb la seva manera de fer augmenta l'aïllament social, amb una retirada dels contactes reals. Aquest aïllament social, i la possibilitat de resoldre el lleure des de la seva mateixa habitació, va creant un cercle viciós que el porta a augmentar el consum d'Internet i a agreujar la situació. I és que les persones que són més vulnerables per la depressió ja tenen més propensió a l'aïllament social, de manera que a Internet troben una mena de remei a la seva problemàtica.
No es tracta de ser catastrofistes. Es tracta, més aviat, de no amagar la realitat. I la realitat és que l'avenç de les noves tecnologies porta una velocitat superior de la que necessitem per processar els seus riscos i els seus beneficis. Per tant, aquestes dades ens han de moure cap al disseny de programes de prevenció, en què eduquem per a l'ús d'Internet. Internet, com tants altres avenços, és essencialment positiu; tot depèn, però, de l'ús que se'n faci.
