El nostre món literari de vegades tendeix a empetitir-se, sobretot quan les relacions personals -adverses o favorables- influeixen d'una manera notòria en els judicis crítics i quan les visions es limiten en excés a un espai d'observació perillosament circumscrit al que coneixem de prop. Una literatura només es pot prendre seriosament a ella mateixa i merèixer el respecte i l'admiració de les altres quan es construeix des de l'honestedat, des de l'ambició creativa i des de l'exigència intel·lectual, i quan, des del vessant de la crítica, s'hi visualitza un cànon que va més enllà de les complicitats i les immediateses i que distingeix el que és més sòlid i rellevant, amb independència que sigui el fruit d'un membre d'un grup generacional o d'un corrent estètic o que es tracti d'una figura aïllada i singular.
D. Sam Abrams contribueix decisivament a dignificar la nostra vida literària i a estructurar una lectura alhora global i aprofundida del que de més significatiu succeeix a la literatura catalana. A més d'haver publicat llibres de poemes com Calculations... (1997) i Tot el desig a peu de plana (2002), és autor d'una obra assagística de primera magnitud, on se'ns mostra com un veritable pensador, dotat per estructurar un discurs consistent sobre la nostra tradició des d'una visió polièdrica, que s'alimenta d'un coneixement expert de les tradicions que han influït en la nostra.
D. Sam Abrams ens n'acaba oferir simultàniament dos nous i reeixits fruits. D'una banda l'excel·lent volum Llegir Maragall, ara, XXXI Premi Carles Rahola d'Assaig, on Abrams, en un exercici d'homenatge a Joan Maragall i de reivindicació de la seva obra poètica, ens convida a capbussar-nos amb ell sistemàticament poema a poema en els diversos llibres de Maragall, llevat d'unes poques excepcions. De la mà d'Abrams i en un text alhora interessantíssim, brillant i amè, ens aproximem al context on neixen els poemes, a l'experiència vital del seu autor, a les seves lectures,...
Gràcies a Abrams ens adonem encara més de la dimensió gegantina del Maragall poeta, però al mateix temps ens el podem percebre més a prop, perquè el podem comprendre i sentir amb més nitidesa, tenint en compte tant l'aventura intel·lectual i moral que hi alena, com la plasmació formal que adopta.
La segona novetat recent que ens ofereix D. Sam Abrams és Vendre l'article, un volum recopilatori d'articles seus a la premsa. Des del seu "convenciment infrangible de la pluralitat, la força, la riquesa i l'excel·lència de la cultura catalana actual", Abrams s'hi expressa alhora amb lucidesa i amb determinació a l'hora de posar damunt la taula autors com Agustí BartraMaria Àngels Anglada o de reconsiderar figures com Josep Carner i Eugeni d'Ors.
Tot i la inevitable heterogeneïtat del seu contingut, es tracta d'un llibre de lectura interessantíssima i apassionant.
