Quasi tothom entén que s'ha d'ésser solidari amb els que tenen menys recursos. Sobretot quan es tracta de donar diners. No és tan clar quan es tracta de solidaritzar-se amb una cultura minoritària, com la catalana. Tanmateix, però, quasi ningú sent la necessitat d'ésser subsidiari. De fet aquest gran principi reconegut, igual que el de la solidaritat, per la Unió Europea, acollit en el Tractat de Maastrich (1992) i descrit novament en el Tractat de Lisboa (2009), l'han situat a les golfes del sistema, com si als grans artífexs de la política els fes nosa.

Què ens diu i ens demana aquest principi? Que tinguem el màxim respecte al dret d'autodeterminació dels pobles i a la lliure determinació de tots i cada un dels membres de l'estructura social. La subsidiarietat obliga l'autoritat pública i els que manen en les institucions privades a facilitar les condicions òptimes perquè les instàncies més petites i properes al ciutadà, atenguin les pròpies necessitats socials i econòmiques.

Les recents consultes populars sobre l'autodeterminació del poble català han evidenciat que el principi de subsidiarietat no només el tenim situat a les golfes, sinó que dos dels seus emblemàtics padrins, el cardenal Lluís Martínez i Sistach i el diputat Josep Antoni Duran i Lleida, li han donat l'esquena, o almenys a mi, en aquesta ocasió, m'ho ha semblat.

Com pot ser que el cardenal no s'adonés del fet que ordenant als responsables dels locals parroquials de la seva diòcesi que s'abstinguessin d'acollir les consultes populars, deixava de banda aquest principi fonamental de la Doctrina Social de l'Església? Si algú té la resposta, fóra bo fer-la pública. També m'ha estranyat que el líder democratacristià, lluitador per l'Europa dels pobles, precisament perquè en l'ADN del seu partit hi consta la defensa i promoció del principi de subsidarietat, no fos proactiu a l'hora de donar suport i celebrar aquestes consultes populars.

Com a catalans i com a demòcrates, cal reafirmar i explicar el principi de subsidiarietat, si volem reeixir política, econòmica, social i culturalment. Més ara, temps d'eleccions, quan els polítics prediquen que cal més solidaritat i això esta molt bé, però s'obliden que la solidaritat sense subsidiarietat pot degenerar fàcilment en un assistencialisme reductor del creixement dels pobles i els individus.