Un article recent al Journal of Human Genetics posava de manifest que la felicitat podia estar lligada a una variant del gen 5-HTT. L'estudi, fet en més de 2.500 nord-americans, mostrava que els més satisfets amb la vida tenien més freqüentment una variant, la variant "llarga", del gen esmentat que no pas la "curta".
L'estudi el glossava el diari The Guardian divendres passat, i s'hi feia notar que, de fet, la felicitat només pot ser explicada parcialment per la genètica ja que alguns estudis en bessons mostren que com a màxim pot explicar-la un 30% o un 50% i, a més, encara no se sap quants gens poden estar implicats que estiguem alegres i xirois.
Tanmateix, també s'hi escrivien coses tan sarcàstiques com ara que, atesa aquesta troballa de la relació genètica amb la felicitat, els adolescents sorruts ja tenen una altra raó per culpar els seus pares de tots els mals.
Val a dir que el segle XXI ens permet encara més divertimento en llegir un article al diari (en la versió electrònica, vull dir): la lectura dels comentaris dels lectors. A vegades són tan bons que potser algun dia caldrà pagar per llegir-los. Sovint hi ha bestieses, però també autèntic debat (això sí, tothom amb noms raríssims, és a dir, anònims). Per a alguns l'estudi és massa simple, per a d'altres hilarant o per a d'altres un petit pas endavant, però m'ha fet especial gràcia el comentari d'un a qui el treball li recorda una pel·lícula en què el protagonista tracta de descobrir "l'esperit del Nadal" fent la dissecció d'un ninot del Pare Noel amb l'esperança de trobar-hi aquest esperit fet d'alguna cosa material simple. Una bona metàfora del reduccionisme, d'altra banda sovint necessari, de la recerca científica.
