Una visió
Maria Dolors Sala Lleal. Vilablareix
He tingut una visió. Una gran ciutat, en el mes d´agost. Feia molta calor. Una plaça molt i molt gran, immensa, hi havia molta, molta gent. El Papa de Roma, cap de l´Església catòlica, estava fent una cerimònia, una missa davant de milers de persones; de milers de joves que cantaven, resaven, i seguien la cerimònia atentament, embadalits, participatius.
Hi ha hagut un gran rebombori aquests dies previs a la visita del Sant Pare, a Madrid, i a la resta del país. S'han hagut d'adequar moltes instal·lacions perquè tots els pelegrins poguessin fer nit abans d'arribar a la capital. S´han hagut de gastar molts diners perquè tot surti rodó, i el sant Pare dijous pugui reunir un milió i mig de persones sota uns lemes d'espiritualitat, amor, pau, etc.
Però la meva visió era més gran, molt més gran. Darrere de tots aquests milers de persones, i tot al voltant d´ells, una altra multitud, també immensa, seguia l´esdeveniment en rigorós silenci, amb gran respecte, amb total consideració. A les seves mans, grans pancartes onejant al vent, plenes de fotografies, de dibuixos, de rostres. Era l'expressió de la pobresa, de la misèria, de la fam, dels nens sense esperança i desnodrits.
La imatge dels que s'han quedat sense res, dels que mai han tingut res, dels que no saben el que és menjar ni un cop al dia. La imatge que ja no hauria d'existir sobre aquest planeta. La imatge dels que no entendrien mai el que fan un milió i mig de persones adorant un Déu que els té oblidats. Com el Sant Pare, d´oblidats!
Josep Trias, delegat de sanitat: premi o càstig?
Joan Nualart i Sans. Blanes.
Fa unes quantes setmanes el Govern de la Generalitat va nomenar l'exalcalde de Blanes Sr. Josep Trias delegat de Sanitat a les comarques gironines.
Després de la derrota severa que va obtenir en les eleccions municipals del mes de maig passat, la pitjor de la Federació des de l´any 1979 a la ciutat de Blanes, no és gaire comprensible aquest nomenament, bo i tenint en compte que el Sr. Trias aplicava polítiques suïcides des del punt de vista social a l´ajuntament blanenc al dictat del tripartit governant a la Generalitat, tot i que ell és militant de Convergència.
El Sr. Josep Trias també és corresponsable de la consolidació dels 40 milions d'euros de deute que arrossega l'ajuntament blanenc.
Entre la derrota electoral i la consolidació del deute municipal, davant la tempesta i la racionalització de la sanitat i tot el desgast que afrontar aquesta situació comporta, el nomenament és un premi o un càstig?
És això el que molesta?
Jesús Domingo Martínez. Girona.
En els últims dies s´han mostrat amb cert nerviosisme alguns grups autodenominats ateus, volent contrarestar amb les seves manifestacions, com a mínim, els efectes mediàtics, els espirituals ho tenen difícil, de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Tenint en compte la seva forma de pensar tal vegada tinguin motius. I és que entre els més de 600.000 inscrits ja a la JMJ, hi ha 2.100 russos, 1.700 indis, 400 vietnamites, 600 sirians, 300 xinesos, 77 cubans, etc. En alguns d´aquests països la població pateix serioses restriccions dels drets humans, però aquests joves han aconseguit permisos per viatjar a Madrid. També sabem que 1.500 lituans recorreran Europa amb autobús per ser presents en la JMJ. Al seu costat, hi haurà 86.000 italians (a Girona ja n´hem pogut saludar a alguns), 50.000 francesos, 26.000 nord-americans, 15.000 alemanys i molts més joves de tot el món, fins a prop de 2 milions. Madrid serà en pocs dies una ONU juvenil. És això el que molesta els laïcistes? No deu ser un problema de gelosia o, el que seria pitjor, d´odi? Esperem que recapacitin i permetin a altres, de manera democràtica, expressar les seves creences i els seus sentiments, més si n´hi ha molts milers d'ells que han fet milers de quilòmetres.
Reflexions sobre temes d´actualitat
Maria Salip Calvó. Girona.
És una bona notícia que hi hagi tants joves d´arreu del món que arriben atrets pel Papa, i vulguin «descobrir» el missatge de Jesús en un món tan mancat del seu esperit, que és veritat, vida, amor, pau. Comparar aquest moviment de joves cristians amb altres que malgasten les seves vides amb sexe, alcohol, drogues com ha passat a Lloret, demostra que val la pena l´opció de vida cristiana i els seus valors que per desgràcia aquest govern ha fet tot el possible per destruir. Mala notícia que tots els partits polítics catalans hagin votat no o abstenció a la proposta de Solidaritat de rebaixar-se el sou un 20%. Aquests senyors no representen el poble, són una casta i una xacra que cal foragitar. Els policies, complint ordres, només fan que posar multes, seria bona idea que multessin els que tiren les burilles a la platja, recaptarien més que en multes de trànsit, és un fàstic com estan les platges de brutes, sobretot de burilles.
