Ja fa mesos, de fet, que l'aeroport Girona-Costa Brava s'ha convertit en objecte de polèmica entre CiU i el PSC, sobretot, amb altres forces amatents i disposades a dir-hi la seva. Des que el nou Govern convergent de la Generalitat va trencar el preacord signat per l'anterior executiu amb Ryanair, i aquesta va començar a reduir la seva presència a les instal·lacions de Vilobí d'Onyar -que han anat perdent vols, passatgers i, de retruc, llocs de treball i ingressos directes i indirectes-, el futur de l'aeroport s'ha convertit en un dels grans temes de debat a la demarcació. L'últim capítol de l'afer l'obria fa ben pocs dies el Departament de Territori i Sostenibilitat, que posava a subhasta la redacció dels projectes informatiu i bàsic del futur baixador del Tren d'Alta Velocitat a l'aeroport. El director general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, anunciava que el nou equipament ja estarà en servei l'any 2015 ("sempre que tinguem diners", matisava). L'anunci de Font arribava pocs mesos després que el conseller del ram, Lluís Recoder, hagués assegurat que la viabilitat d'aquest baixador estava "garantida", i que constituïa "una bona opció" per millorar les oportunitats de futur de l'aeroport. El candidat de CiU al Congrés, Jordi Xuclà, insistia aquesta setmana en aquest argument afirmant que el TAV suposarà un valor afegit per a l'aeroport de Girona que podria contribuir a revitalitzar-lo sense haver de dependre de Ryanair: "És una aposta valenta perquè Girona, amb Barajas, seran els dos únics aeroports de la península Ibèrica amb estació d'alta velocitat".

En canvi, des del PSC veuen tots aquests anuncis i declaracions de CiU com "una maniobra de distracció", en paraules del cap de llista al Congrés, Àlex Sàez, per "amagar el fracàs de la seva política i la pèrdua de 200 milions d'euros que s'han derivat per a les comarques gironines" (de la reducció de vols de Ryanair).

El temps, i les disponibilitats pressupostàries del Govern, acabaran donant i traient raons. És evident que l'argument de CiU per defensar el baixador té consistència, però no es pot obviar el risc que quan arribi el 2015 el baixador encara no estigui construït perquè no hi hagi hagut diners i l'aeroport de Girona ja s'hagi quedat llavors, com està passant amb d'altres, sense avions. Projectar el futur està molt bé, però sense deixar de treballar i tocar de peus a terra en el present.