El Partit Popular ha guanyat a totes les comunitats autònomes excepte a Catalunya i al País Basc. I ho ha fet també a totes les províncies de l'Estat menys a les quatre catalanes, a Sevilla i a les tres d'Euskadi. Això dóna una victòria aclaparadora per a Mariano Rajoy i un daltabaix socialista arreu. A Catalunya és especialment significatiu. El PSC havia guanyat clarament totes les eleccions generals i semblava que, encara que ajustadament, resistiria la davallada socialista -partit que ha obtingut els pitjors resultats des de la recuperació de la democràcia el 1977-, però no ha estat així. Ha estat la comunitat on més percentatge de vots han perdut. CiU completa amb èxit la tríada electoral de l'últim any, que va començar amb les autonòmiques, va continuar amb les municipals i s'ha consolidat amb aquest històric triomf amb Duran i Lleida de cap de cartell. Espanya s'ha tenyit de blau i ara la responsabilitat de conduir el timó del país està en mans de Mariano Rajoy. Una difícil responsabilitat. Els ciutadans han castigat amb contundència la gestió de la crisi del govern socialista i han dipositat la seva confiança en el PP. Com en tota elecció, no és un xec en blanc. A Rajoy li correspondrà esmenar els errors de Zapatero i revertir una crisi que no pot ignorar el context internacional. I hauria de ser possible que s'escurcessin els terminis per poder prendre possessió del càrrec. D'altra banda, tant el PSOE com el PSC han d'iniciar ara el camí de la renovació. No només de dirigents, sinó d'idees i de missatge. Mai no havien tingut tan poc poder polític a tot Espanya com el que ostentaran els pròxims anys. Cal remarcar, d'altra banda, la crescuda d'Izquierda Unida i ICV, que passa de dos a onze diputats; el triomf d'Amaiur al País Basc; i, igual que a Catalunya, la primera derrota socialista a Andalusia. A les comarques gironines, CiU, amb Jordi Xuclà al capdavant, ha aconseguit uns excel·lents resultats i ha recuperat el tercer diputat que no tenia des de 1996. Aquest resultat contrasta amb l'enfonsament del PSC. Passa de tres a un diputat, es deixa pel camí més de 18 punts respecte a les eleccions de 2008 i, per primera vegada en la història democràtica, no aconsegueix dos escons. ERC manté per poc el seu diputat i el PP, amb Josep Enric Millo, recupera un escó que el seu partit només havia obtingut fins ara els anys 1982 i 2000.
