Avui se celebra als Estats Units el dia d'Acció de Gràcies (Thanksgiving Day). Certament és una festa llunyana, però les pel·lícules ens l'han acostat sempre molt. A més, com que acabo de sentir a la ràdio que Facebook ha escurçat les distàncies (en lloc dels 6 passos "clàssics", ara només en calen 4,7 per connectar dues persones de qualsevol lloc del món) he pensat que d'alguna manera l'Atlàntic s'ha reduït i avui potser el veí de casa està farcint el gall dindi. El significat de la festa és agrair a Déu la collita de la temporada, però a Nord-amèrica aquesta festivitat commemora, amb molt de menjar, com toca després d'una bona collita, la supervivència dels primers colonitzadors. Se celebra el quart dijous de novembre als EUA i el segon dilluns d'octubre al Canadà. És una festa tan o més important que Nadal, Cap d'Any o el dia de la Independència (4 de juliol), que són les úniques de tot el calendari que als EUA no es passen a dilluns quan cauen al mig de la setmana. Gran eficiència, aquesta. Ben diferent i ben lluny del que passarà a Catalunya d'aquí a dues setmanes. Un aqüeducte amb tota la regla on l'activitat laboral estarà sota mínims. I cada any que passa, però enguany encara amb més força, em pregunto què coi pinten aquestes dues festes en un mes ja escapçat per les festes de Nadal que, és clar, nosaltres a sobre les allarguem fins al dia 6 de gener. No podríem celebrar l'Epifania el 2 de gener? I no podríem eliminar les dues festes de la Immaculada Constitució? Realment són tan importants una i l'altra? I si ho són, no les podríem canviar de dia per evitar aquests aqüeductes tan incòmodes de gestionar laboral i familiarment? Personalment en donaria gràcies. A qui fos.
