La grossa de Nadal abans d'hora

Bé, haurem de trobar-hi l'entrellat. M'hi acompanyen? D'una banda, tenim les espanyes, sense Euskadi ni Catalunya, perquè aquí i allà és un altre món. A nivell de l'Estat es pot votar per moltes formacions; però a l'hora de la veritat els espanyols només ho fan majoritàriament per Izquierda Unida, pels dolents (PSOE) o pels pitjors (PP). Els dolents han governat amb un líder, amb un president, sense carisma, que deia sí a tot i que un cop es va presentar la crisi va dir que no existia, vaja, que Espanya anava bé (com aquell amic d'en Bush). Va arribar a president gràcies a les lluites de poder internes del partit, entre barons, que van acabar optant per un candidat de consens força gris. Ara bé, quan la crisi ja no es va poder amagar més, l'actual president en funcions va haver d'aplicar polítiques de dretes des d'un Govern d'esquerres, i això, a la llarga, es paga, perquè per fer polítiques de dretes ja hi ha el Partido Popular.

Per altra banda, i tornant a casa nostra, la victòria per primera vegada de Convergència en unes eleccions espanyoles demostra que el país s'ha convertit en una comunitat autònoma espanyola (ei, no som res més que això) de gent d'ordre, en el sentit tradicional de la paraula. És a dir, ningú no en vol saber res, ni tornar a saber-ne res, de les aventures del Tripartit promogudes per Esquerra Republicana i encapçalades per Carod. Per cert, ha quedat demostrat a bastament que aquells vots i escons que van obtindre els independentistes eren d'antics votants de Convergència, perquè des de fa un temps han tornat clarament al seu origen. Només els pactes antinaturals del president Pujol amb el PP van ocasionar que bona part del seu vot fidel passés temporalment a Esquerra. Ara, però, des de fa temps, tot això s'ha aclarit i cada formació torna a tenir més o menys els seu suport de sempre.

Ara bé, tot plegat s'ha produït dins d'una crisi econòmica, financera, de deute, de credibilitat i de ruleta russa de la prima de risc que sembla, pels resultats electorals, que no té res a veure amb Catalunya ni amb Espanya. És a dir, aquestes victòries electorals de Convergència i del PP estarien més en consonància amb la continuïtat de la bombolla immobiliària, amb feina per a tothom (amb el consegüent efecte crida), amb la construcció de primeres, segones i terceres residències ad nauseam, amb l'especulació, amb les hipoteques per a tothom (tant si podien pagar-les com si no) i amb entitats bancàries que van fer fortunes amb aquella bogeria.

Però, paradoxalment, i quan més falta fan i faran polítiques socials de tota mena per ajudar mínimament els qui han perdut, perden i perdran la feina; quan calen i caldran més subsidis com la Pirmi, més formació als aturats, més sanitat pública i més escola pública, increïblement l'electorat ha votat massivament per la dreta catalana i per l'espanyola. O sigui, formacions que entenen les polítiques socials com l'exempció del pagament d'impostos a les grans fortunes, als qui més tenen.

Així, doncs, què calia haver votat diumenge passat a Espanya en previsió del que està caient i del que encara ha de caure? Crec que el vot de càstig a les polítiques de dretes dutes a terme per Zapatero s'hauria d'haver traduït en un enorme augment d'escons d'Izquierda Unida a Espanya i d'Iniciativa a Catalunya. És a dir, en un empat, si volen, entre PSOE, PP i IU. Això és el que al meu modest entendre haurien d'haver fet els assalariats i la classe treballadora espanyola. Per entendre'ns: assegurar-se una cobertura social digna en cas de necessitat enmig d'aquesta tempesta provocada pel capitalisme salvatge i la desregularització. Tanmateix, l'assalariat espanyol ha passat de votar socialista per anar votar popular com si fossin exactament el mateix. No cal dir que ho pagarà amb més desprotecció social, més precarietat laboral i més pobresa.

Pel que fa a Catalunya, ja s'ha dit abans, això és un altre món, com en el cas d'Euskadi, força més complex. Ara bé, és la primera vegada que Convergència passa al davant el PSC en unes estatals, i si sumem el tant per cent de vot de la dreta catalana (29%) i de la dreta espanyola (20%), el total de vot conservador a casa nostra (49%) és aclaparador. Insisteixo: tants rics hi ha a Catalunya, tants grans empresaris? On són els milions d'assalariats del nostre país? A qui han votat els mileuristes, els qui tenen contractes temporals, els aturats, els jubilats, les vídues i els pobres? Els ha tocat la grossa de Nadal abans d'hora?