Avui, divendres vint de gener, el calendari assenyala la festa de Sant Sebastià; un màrtir romà del Segle III, tan desconegut en la seva història hagiogràfica com famós al món de l'art i el cinema: un centurió romà, jove i ben plantat que iconogràficament es representa lligat com Jesús a una columna, però abatut a cops de sageta. Entrà en la literatura universal de la ploma del cardenal Nicolau Wiseman a través de la novel·la històrica Fabiola.
En aquests moments que tot esmorzant llegiu el diari, el Pare Pelegrí està donant a Terra Negra les darreres instruccions de pelegrinatge. Ens referim òbviament al Pelegrí de Tossa; compleix el Vot del Poble. No hi ha gaires pelegrinatges com aquest; desbrossa un llarg camí de quaranta quilòmetres. Camps a través. Acompanyat d'un miler de pelegrins -i pelegrines-. Sense tocar sostre. Fins arribar a Santa Coloma de Farners. A l'ermita de Sant Sebastià. En silenci. Un preuat silenci trencat únicament pel rés del Rosari.
El concepte de pelegrinatge apareix a la Bíblia divuit vegades: el primer, en el llibre de l'Èxode. S'hi evoca el llarg camí de quaranta anys del Poble de Déu pel desert:
"Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar. (Ex 12,14)."
Catorze d'aquestes citacions, corresponen als Càntics dels Pelegrins que trobem al Llibre dels Salms. També Pau de Tars als Fets dels Apòstols evoca el seu pelegrinatge a Jerusalem (Ac 24,11). Un doble compromís -civíc i religiós- s'acompleix avui a la Vila de Tossa. Any rere any. Des del segle XV. Una antiga prometença a Sant Sebastià. Bon Camí, Pare Pelegrí!
