L'expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps, del PP, ha estat absolt per un jurat, amb cinc vots a favor i quatre en contra, del delicte de suborn passiu impropi del qual estava acusat des de feia tres anys per haver acceptat vestits i altres peces de roba de la trama corrupta Gürtel. També va ser absolt l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa, per la mateixa majoria. L'esmentat veredicte ha fet renéixer la discussió sobre la institució, fet que no és nou i que ja ha passat en altres casos que van generar polèmica:
1) El cas Otegi. El 1997, un jurat popular va absoldre Mikel Otegi-llavors militant de l'associació Jarrai- per la mort de dos agents de l'Ertzaintza, la policia autonòmica basca. L'argument que van utilitzar els ciutadans, en un dels primers judicis en els quals es va usar aquest procediment, és que Otegi "no era amo dels seus actes". El jurat li havia aplicat l'eximent total de "trastorn mental transitori". Otegi havia comès el crim dos anys abans. Va observar dos ertzaines davant del seu domicili -un mas a Itsasondo, Guipúscoa-, es va apoderar d'una escopeta de caça i va disparar mortalment contra ells. Les víctimes són Iñaki Mendiluze i José María González. Tot i el recurs en marxa, Otegi va aconseguir fugir a França, on va ser detingut i lliurat a Espanya el 2009, quan ja era membre actiu d'ETA i estava implicat en diversos atemptats terroristes. Encara que la sentència absolutòria va ser anul·lada, Otegi va estar tot aquest temps en crida i cerca.
2) El cas Wanninkhof. El 2001 es va celebrar el judici per l'assassinat de Rocío Wanninkhof, de 19 anys, a la costa de Màlaga. La detinguda pel crim, Dolores Vázquez, va ser jutjada i condemnada per un jurat popular. El veredicte de culpabilitat per a l'acusada, que pertanyia a l'entorn pròxim de la morta, va ser defensat per set vots contra dos i va donar lloc a una sentència que la va condemnar, pel delicte d'assassinat, a 15 anys de presó. La Sala Penal el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, malgrat això, va anul·lar la sentència del jurat popular i va ordenar repetir el judici amb diferents jurats. La investigació de la Guàrdia Civil i la instrucció van tenir algunes deficiències, ja que es van obviar indicis. La investigació d'un altre cas -la desaparició de la jove Sonia Carabantes- va portar a comprovar que l'ADN d'un cigarret recollit al lloc del crim de Rocío Wanninkhof corresponia a un assassí en sèrie d'origen britànic. Es tractava de Tony Alexander King, amb antecedents al seu país per diverses violacions. Quan es va reobrir el cas, Dolores Vázquez -que havia passat 17 mesos a presó- va resultar absolta i King va ser condemnat.
3) El cas Tous. L'últim cas polèmic es va produir l'any passat, quan un jurat popular va absoldre el gendre de la popular família de joiers Tous, Lluís Corominas, acusat d'homicidi. El 2006, Corominas havia disparat mortalment a un individu d'origen kosovar -Sinani Gazmend-? que pretenia entrar a casa dels Tous amb un grup de lladres. Gazmend va trobar la mort quan una bala disparada per Corominas, cap de seguretat de l'empresa, li va travessar el crani. El lladre intentava fugir de la zona en aquells moments en un cotxe i anava desarmat. El jurat va considerar que Corominas va actuar presa d'una por insuperable i en legítima defensa. Amb tot, la Fiscalia i les acusacions particulars van recórrer el cas i el desembre passat es va celebrar una vista al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que està pendent de sentència.
La desconfiança ve de lluny, com recorda el catedràtic Marín en el seu estu?di Ocho años de tribunal del jurado. El 1935, els fiscals provincials es queixen al president de la República que el jurat és "el punt negre de la justícia", una institució "ingovernable, inculta i subornable", i destaquen la "venalitat dels veredictes" i els "acords i por en els jurats".
Prèviament al debat de: jurat sí o no, han de fer-se dues reflexions: a) Des de l'any 1978, la Constitució en el seu art. 117 diu que "la Justícia emana del poble", per la qual cosa cap retret ha de fer-se al fet que siguin els ciutadans els que, de manera directa, puguin enjudiciar determinats fets delictius; i b) No es pot atacar la institució pel mer fet que no s'hagin satisfet determinades ànsies o pretensions alienes del tot al dret. Dit d'una altra manera, no és correcte en una societat democràtica i madura sostenir afirmacions que en el seu rerefons suposen alguna cosa així com "si el veredicte és l'esperat, visca el jurat i si no ho és, combatem-lo".
El model actual té, sota el meu personal punt de vista, dos problemes: a) abraça delictes molt complexos com el suborn, el tràfic d'influències, els fraus i exaccions il·legals o les negociacions prohibides a funcionaris, entre d'altres, i en canvi no pot conèixer del robatori, la violació o l'impagament de pensions en processos matrimonials, a manera d'exemple. I b) si volem un model de jurat pur, com el model de 1995, sobra l'"objecte del veredicte", o qüestionari de preguntes que prepara el jutge-president, ja que depèn del que es pregunti i del com es pregunti, l'èxit o fracàs del veredicte; per alguna cosa als EUA els jurats només diuen; "guilty" o "not guilty" i a més sense possible revisió posterior.
Tot judici involucra riscos latents i el sistema de jurat no està exempt d'imperfeccions. El seu ús en el sistema judicial va ser exitosa en el passat, quan la vida era més simple. Actualment, en un món canviant i complex, és possible que necessiti ajustos i calgui revisar alguns dels seus elements el que, de fer-se, portarà cert temps. Es tracta de solucionar imperfeccions, millorar algunes característiques i afegir-li tècniques i procediments nous. I no m'estranyaria que acabem amb el sistema d'"escabinat" a l'altura dels països del nostre entorn cultural de millor tradició jurídica.
Mentrestant, em quedo amb la frase del catedràtic Marín: "Per jutjar, l'important no és saber dret, sinó ser just. I el jurat popular és una escola de vida".
