Temps enrere un aristòcrata no corria, quina vulgaritat, ni per escapar de les flames que cremaven el seu castell. Molt menys per allunyar-se d'uns periodistes, gent sense pedigrí als quals dirigiria una mirada condescendent mentre continuava calmós el passeig matutí. La fugida cames ajudeu-me del duc de Palma per Washington en veure uns reporters de Tele 5, va fer remoure a les seves tombes no menys de 300 grans d'Espanya que desconeixien en vida -i molt més en mort- que les cames es poguessin utilitzar per córrer, funció pròpia de cavalls, gossos i plebs. És el que passa quan els títols nobiliaris s'atorguen per guanyar un mundial de futbol, per haver sigut president del govern o per enllitar-se amb la filla d'un rei. No trigarem a veure ducats i baronies de regal a les tapes dels iogurts.

La caiguda en desgràcia d'Urdangarin no té a veure amb el presumpte fet que hagi robat més o menys -aquí això es perdona- sinó amb el fet de córrer per Washington, on només ho fan els negres i per fugir de les porres de la policia. Afortunadament sempre queden periodistes que fins d'això en treuen poesia, com dues redactores d'El Mundo que van descriure així els fets en veure córrer el vailet: "Aquellos abductores que sedujeron a toda una infanta de España han quedado reducidos a dos guitas colgando de unos glúteos que, aunque todavía se antojan turgentes, son la mínima expresión de lo que alguna vez fue sustento de 99 kilogramos". Traduït, significa que el de la parella va ser un amor ben ?peculiar -si Cristina va quedar seduïda pels abductors d'Iñaki, potser aquest es va encapritxar del deltoides d'ella?-, que guita en castellà no només vol dir ?diners sinó una corda prima, i que les dues periodistes s'estan postulant per palpar les anques a Urdangarín així que sigui expulsat de la família reial.

Amb tal descripció, com pot algú pretendre que el Duc ingressi a la presó? Aquest cul no duraria sencer ni una nit, per l'amor de Déu.