Cartes

RAMON POU. girona.

Un grup de Girona vam visitar fa uns dies el Parque Nacional Tierra del Fuego, a la Patagònia argentina, a la fi del món. Una de les atraccions d´aquest parc és un tren petit que et porta a fer un volt per allà. Doncs bé, nosaltres ens posem a la cua per pujar al tren, i quan la gent va passant, els pregunten de quin país vénen, per donar-los el fullet amb les explicacions del parc en el seu idioma. Quan ens toca passar al grup de Girona i ens pregunten de quin país venim, nosaltres responem que venim de Catalunya, i Oh! sorpresa! ens donen el fullet «en català». Sí senyors, increïble però cert, a la fi del món saben que existeix aquest idioma i l´imprimeixen als seus fullet per als turistes catalans que hi viatgen.

Fins ara, en altres viatges per Europa i per Espanya, no ens havia passat mai, i és que no deuen saber (o no ho volen saber) que el català existeix.

Moltes gràcies, Argentina.

Cal posar fil a l´agulla

Martí Padrosa Güell. girona.

Dissabte passat, dia 3 de març, circulant en direcció a Figueres des de Girona a tres quarts d´onze del matí, vaig trobar-me enmig d´una caravana de vehicles que anava a marxa lenta. Em vaig imaginar que es tractava d´algun transport especial; ja m´entenen, un possible luxós vaixell que era transportat per un d´aquests camions que va molt lent i ocupen més d´un vial d´amplada. Ves per on, en llegir el diu­men­ge el seu diari, veig que el tap va ésser causat per un grup de vehicles que, farts de falses promeses, van decidir anar a una velocitat prudent a fi d´evitar accidents. Cal recordar que el divendres passat hi va haver un accident amb dos ferits greus i avui dimarts dos accidents amb un total de dos morts als quilòmetres 712 i 718 respectivament. Tot això em va fer rumiar, i vaig recordar quan el ministre del MOPU, Josep Borrell (català a les files del PSOE),va inaugurar l´esquifida variant de la carretera N-II a Girona, tot just després d´inaugurar auto­vies gratuïtes a altres províncies de l´Estat espanyol. També ens va dir (als catalans) que s´havia d´acabar amb la gratuïtat de les carreteres, en referència a l´autopista del Mares­me que havia de ser de pagament. I no­sal­tres a pagar, a aguantar i a ser solidaris (a la força) com sempre. Vist el panorama, és hora de començar a posar fil a l´agulla i pensar en la cançó de la gallineta d´en Lluís Llach. Però en comptes de no pondre cap ou, pondre´n els necessaris per al consum propi, i si la resta en necessiten... que s´arremanguin com fem nosaltres.

Igualtat dins la diversitat

maria àngels pagès calvet. ventalló.

Arran del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, a molts indrets hi haurà diferents actes per reivindicar millors condicions de treball i de vida. En definitiva, que es respectin els drets que ens són propis. Si fem un recorregut al llarg de la història, ens adonarem que la situació ha canviat molt. Actualment, la dona arreu del món ha aconseguit ocupar llocs rellevants, però no podem oblidar que no és per tot igual i que encara hi ha greus diferències quant a equiparació de drets: en el treball, en la política, en l´esport... és esfereïdor veure notícies de dones maltractades, i, també moltes vegades considerades com a simples objectes en el món publicitari.

Però jo em pregunto. La lluita de la dona ha d´anar a aconseguir una plena igualtat? Crec que hauríem de parlar més d´igualtat dins la diversitat. Certament que la dignitat de l´home i de la dona és idèntica, ni més ni menys intel·ligent l´un que l´altre. Tots dos han estat creats a imatge i semblança de Déu amb dots propis i particulars. Els dos són igualment necessaris en la família, peça clau de la societat, però qualitats pròpies de l´expressió femenina de sentiments, d´afectes com són la capacitat d´acollir, de compartir, de compassió, de diàleg i sobretot d´engendrar en l´amor... poden contribuir a humanitzar el nostre món, cada cop amb més tendència a valorar desmesuradament la ciència i la tècnica. Fer fructificar aquestes qualitats per gestionar millor els conflictes pot ser un bon repte de futur.

L´esforç: un valor fonamental

Maria Ruiz Teixidor. girona.

L´altre dia em va cridar l´atenció l´anunci d´una entitat financera que presenta una conversa entre el prestigiós psiquiatre Luis Rojas Marcos i la cantant de flamenc Estrella Morente. Aquesta destaca que l´esforç és el fonament de tot èxit. Sobta que els produc­tors de l´anunci hagin decidit que pràcticament tot el missatge el doni la persona amb menys qualificacions acadèmiques i que el doctor assenteixi. Entre tots els anuncis materialistes que veiem cada dia, dóna gust trobar-se amb un que transmeti valors tan importants com és l´esforç. Així és que a través d´aquest, la satisfacció que se sent un cop assolit l´objectiu és immensa. Endavant, són moltes les coses que es poden aconseguir amb constància i dedicació.