Cartes

un cafè amb llet

Jordi Oriola i Folch. Barcelona.

Aquestes últimes setmanes, alguns amics meus han viscut directament la injustícia de la retallada sanitària en un país amb riquesa suficient per permetre´s un sistema sanitari millor. Una amiga va ser ingressada d´urgències i va comprovar com la falta de personal provocava un alentiment inacceptable a urgències, on et pots jugar la vida. I de fet, un amic m´ha explicat que, fa una setmana, un familiar de 40 anys va morir d´un atac de cor en no poder ser atès a temps al CAP de Breda ni a cap altre de La Selva, que tanquen durant la nit per estalviar! Pots veure les declaracions d´Artur Mas, prèvies a l´incident, justificant el tancament del CAP de Breda perquè no hi ha moltes visites; busca al YouTube: «Mas diu què pensa de les protestes a La Selva». A més que mentia al Parlament, tal com demostren les dades oficials que l´Assemblea de Breda ha penjat al seu web, la persona que va morir tenia tant dret a ser atesa com els que viuen en grans ciutats.

La despesa en sanitat no és un luxe, és una qüestió de país. Cal buscar recursos on sigui (impost de successions, impost de patrimoni, impost al capital, impost d'IRPF, combat del frau fiscal, retallada de luxes, de protocols i d´ajudes als bancs...) per garantir el que volem com a país, però és que, a més, el mateix sistema sanitari disposaria de recursos suficients si no es dilapidés part de l´erari públic en concerts hospitalaris que gasten molt més que els centres públics!

Els companys de la revista Cafèambllet van difondre un vídeo molt interessant –«El major robatori de la història de Catalunya»– on explicaven el procés seguit per intentar conèixer la destinació concreta de partides pressupostàries sospitoses d´hospitals privats que reben diners públics, i com els havia estat impossible aconseguir-ho. Ara, Josep Maria Via, un assessor d´Artur Mas, els demanda 20.000 euros pel seu honor. Si no hagués estat per la valuosa recerca de la revista Cafèambllet, que ha derivat finalment en investigacions judicials, hauríem seguit malgastant els diners públics en els casos de Blanes i Calella.

Parafrasejant el Che Guevara: Cal fer un, dos, tres cafès amb llet!

Gos enverinat

manel romero cerezo. girona.

El darrer diumenge de resurrecció, va morir enverinat el meu gosset Tito, de quatre mesos. Va menjar verí raticida pels voltants dels edificis Aqua Marina i Mercadona entre el carrer Nord i la carretera de Roses-Besalú a Santa Margarida (Roses), que va ser on estava passejant alegrement i els seus pipís els va fer on no pogués molestar a ningú i els seus excrements van ser recollits amb bosses homologades per mi, el mateix que fa més de 16 anys que hem fet amb una altra gosseta que va morir de vella.

Aquest gosset feia feliços els seus amos i el seu entorn (amics,veïns i gent amant dels animals).

Algú, un ésser immund, cruel, roí, disfressat d´humà, va posar el verí. Quina era la seva finalitat? La venjança, l´odi, que el molesta que la gent sigui feliç, la falta de consciència o potser que actuï irresponsablement contra les normatives municipals i les autoritats no se n´assabenten, igual que no s´assabenten de la brutícia l´abandonament de la zona descrita.

Paguem els impostos per tinença d´animals domèstics, paguem impostos per mantenir nets els carrers i paguem impostos per a la seguretat ciutadana.

Igual que al meu gosset, li pot passar a un nen gatejant tranquil·lament observat pels seus pares, per menjar alguna cosa amb olor de maduixa o altres sabors atractius però que maten.

Persones que freqüenteu aquesta zona, com suposo que n´hi ha moltes altres, tingueu molta cura, Autoritats, polítics, governants, què es pot fer? O fem el mateix, prendre´ns la justícia pel nostre compte.

Plaça de l´Oli, tots moros o tots cristians

ARTURO MARTÍNEZ. SANTA COLOMA DE FARNERS.

És indignant que a la plaça de l´Oli, els que hi vivim i hi treballem, no puguem aparcar els nostres vehicles, per uns quants minuts, per carregar i descarregar el nostre supermercat, baixar alguna persona amb problemes de mobilitat sense que, covardament, els policies locals (recaptadors), que no tenen altra cosa millor a fer que multar i recaptar, es dediquen a posar multes a tort i a dret a les persones que tenim el distintiu en regla per poder accedir i aparcar al Barri Vell de Girona.

Mentrestant, a la mateixa plaça, cap a les vuit del vespre de cada dia, es reuneixen un centenar d´individus a beure al carrer i hi aparquen els seus cotxes, i, ah! casualitat, a aquestes hores els senyors municipals no existeixen, ni apareixen en escena. És indignant que a la gent que estem aixecant el país no parin d´enterrrar-nos amb impostos, multes i prohibicions, una vergonya per aquest Ajuntament que només serveix per recaptar sense escrúpols per després malgastar-ho, no valen res!