una de les preguntes que de forma més recurrent em fan -i em faig jo mateix- és ¿a canvi de què ha pactat CiU amb el PP en els darrers temps el gruix de la seva política al Parlament de Catalunya? Quan me la fan a mi, responc automàticament que és CiU la que ha de respondre-hi. Quan me la faig a mi mateix, em veig perfectament incapaç de respondre-hi. ¿Com pot ser que CiU hagi caigut en un parany que tan nefastes conseqüències li ha comportat en el passat?
El nociu pacte entre CiU i el partit que més perfectament representa l'anticatalanisme polític -el Partit Popular- és injustificable des d'un punt de vista catalanista. Però, malauradament, té antecedents. ?L'any 2003, el Sr. Mas va haver d'anar davant d'un notari per firmar que no es tornaria a ajuntar amb un partit que tant de mal li havia fet en mostrar la seva cara més anticatalana durant la segona legislatura d'Aznar. Era el moment del "Pujol enano, habla cristiano" i de l'inexplicable vot favorable de CiU al transvasament de l'Ebre. Eren moments de constants renúncies parlamentàries de CiU al manteniment de la dignitat nacional de Catalunya. Sembla mentida que avui no se'n recordin i ?cai?guin en els mateixos errors que tan car els van costar. Potser pensen que el PP ha "millorat"? Amb la croada empresa contra l'Estatut i amb els atacs a la llengua i les humiliacions constants a què exposa les institucions catalanes la Delegada del Gobierno, algú la veu, aquesta millora?
Quin ha estat el cost per al país d'aquest any i mig de legislatura d'acords CiU-PP? Doncs en molts camps ha estat altíssim. En la vital àrea dels mitjans de comunicació, per exemple, l'acord CiU-PP ha col·locat com a únic vicepresident de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació un membre del PP gens procliu al catalanisme. Alhora n'ha exclòs la presència de cap partit catalanista llevat de CiU. Aquest greu fet ja va donant els seus fruits a l'espanyolisme més ranci amb l'alteració del mapa del temps a TV3, l'anunci de la reducció de 2 canals televisius en català (ja érem minoria, ara serem hiperminoria) i l'eliminació del Canal Internacional de TV3 aquest mes de maig (mentre que a RTVE la reducció del català és notable). També fa tremolar sentir els plans del PP estatal respecte al futur de les televisions autonòmiques quan el Sr. González Pons parla de la seva possible "privatització total o parcial" i de la seva "fusió en un únic canal estatal amb desconnexions territorials". És a dir, volen matar mediàticament l'espai mediàtic i televisiu de la llengua catalana.
Una altra gran víctima de l'acord està essent la projecció exterior de Catalunya al món. Per exemple, la reducció de les delegacions del Govern a l'estranger. Mentre que Catalunya ha retallat més d'un 40 el seu pressupost en aquesta àrea, deixant més de 120 casals catalans penjats arreu del món, altres comunitats autònomes com el País Basc els han augmentat. Un resultat directe i funest d'aquesta política d'aïllament ha estat el tancament de dos dels tres principals centres de projecció acadèmica de Catalunya al món: el Catalan Center de Nova York i el Catalan Obs?er?vatory de la Universitat de Stanford. Paral·lelament, la reducció d'un 37,5% del pressupost d'ajut a les Escoles Bressola de la Catalunya Nord comportarà el tancament de la bressola de Càldegues, única escola catalana integral de la Cerdanya nord. I esperem que no siguin més les escoles que hagin de tancar. No se n'adona Convergència de la gravetat d'aquests fets per a la cultura catalana?
Tanmateix, el més greu és, sens dubte, les conseqüències econòmiques d'aquest acord. CiU sembla no haver après la lliçó que tan clarament els va dictar Ramon Trias Fargas al llibre Narració d'una asfíxia anunciada l'any 1985. Ha quedat absolutament clar que el PP (i el PSOE) no prioritzen l'economia productiva. Ens ho han demostrat rebaixant el pressupost en R+D. No provocaran aquestes polítiques l'enfonsament de l'economia i les finances de Catalunya? No és el que busquen, potser? Cada any el nostre país perd pistonada i ja té, tot sol, el 30% del deute de totes les comunitats autònomes! En els pressupostos espanyols, Catalunya ha estat la comunitat més afectada per la rebaixa d'inversió: un 44,9% Catalunya, un 56% Girona.
Però CiU (i ERC) insisteixen que el Pacte Fiscal serà la solució. Quina mena de credibilitat pot tenir aquesta càndida aposta (en la qual ni tan sols la pròpia militància de CDC hi creu) quan la història recent ens ha confirmat taxativament que Espanya no té cap intenció de millorar el finançament de Catalunya. Ens ho han dit per activa i passiva. Que no recorden el que va passar amb l'Estatut? Pujol, Montilla i ?Puig?cercós ja van proclamar "històriques" o "definitives" millores en el finançament i ja s'ha vist que estem a la bancarrota com a nació. Una bancarrota causada, sobretot, per l'espoli fiscal que pateix el país, tal com va refermar una resolució de Solidaritat Catalana aprovada al darrer ple del Parlament.
El que necessita el país, en definitiva, no és l'acord CiU-PP que ja va deixar cremada la federació nacionalista fa dotze anys, sinó una decidida aposta per la unió de les forces catalanistes del Parlament que apostin per l'Estat propi com a únic mitjà per aixecar la nostra economia, d'assegurar la nostra cultura i de cohesionar la nostra societat en un món cada cop més global i interdependent.
