Hi ha pèrdues cutres i pèrdues heroiques. No és possible, per exemple, revestir de caràcter èpic la pèrdua de la dentadura ni la de la capacitat venèria ni la dels pantalons (o la faldilla). Tampoc les pèrdues d'orina, malgrat la col·laboració de Concha Velasco, podrien aconseguir el títol d'homèriques. En canvi, sí pot qualificar-se de gesta memorable la pèrdua d'una vida, fins i tot d'una cama, depèn de les circumstàncies. "Pérdida, eso sí fue pérdida, cuando lo perdí todo porque perdí tu amor", deia una bonica cançó de Los Panchos, la tornada de la qual, no sé per què, em dóna voltes al cap des que m'he aixecat. Es canta el que es perd, deia Machado, llevat d'excepcions com les assenyalades al principi d'aquestes línies.

Ve tot això al cas de les gestes bèl·liques que estem llegint a propòsit de les derrotes del Barça i del Madrid en els partits pels quals han estat expulsats de la Lliga de Campions de la UEFA, signifiqui el que signifiqui UEFA. Quin destí tràgic el d'aquests dos equips, que en lloc de perdre les dents o l'orina han perdut la pilota! I consti que utilitzem l'adjectiu "tràgic" amb totes les connotacions derivades del substantiu "tragèdia". En aquestes dues tragèdies consecutives, totes dues de caràcter èpic, estem aquests dies recreant-nos com alcohòlics en el conyac de garrafa, potser per oblidar gestes quotidianes més miserables, com les de fer front a la hipoteca o al termini del cotxe. Dóna gust o no dóna gust perdre així?

Sí, senyor, dóna gust, un gust dolorós si vostès volen, però gust, a la fi. Es diu aviat: perdre amb una actuació genial de Casillas. Perdre amb una errada de Ronaldo. Perdre amb una possessió de la pilota del 80%, per donar una xifra. Perdre guanyant, en fi. Si fos veritat, com afirmen els experts en la matèria, que el futbol és una metàfora de la vida, potser les pèrdues de llocs de treball, de drets sanitaris, de poder adquisitiu, etc., que estem patint puguin ser relatades en el seu moment amb la prosa vibrant amb la qual ara relatem el nostre paper heroic, encara que desventurat, a la Champions. I així, a poc a poc, però a poc a poc, com deia el meu professor d'Història, dignificar altres pèrdues per ara tan mal vistes. Visca tot!