sempre he procurat evitar participar en premis perquè en un país corrupte acabes exposant-te a paròdies impresentables. No exagero quan calculo a Diari de Girona que patim, a sou i sobresou, 25.000 polítics corruptes a Catalunya. La corrupció arriba a tots nivells, fins al més poètic. La corrupció de Catalunya és tot un poema.

L'any passat vaig recollir en un manuscrit inèdit, Swiss jazz for lovers, els poemes i la correspondència amb la meva dona suïssa, Règula, des que ens coneixérem mentre jo estudiava exiliat a Cambridge, expulsat pel rector falangista de Barcelona García Valdecasas per demanar llibertat. Així que, quan l'Ajuntament de Sant Cugat, en homenatge al poeta Gabriel Ferrater, ha convocat un premi de poesia aquesta freda primavera, he fet una excepció perquè visc part de l'any davant el monestir romànic. Malament.

Explicaré com funcionava el premi d'una caixa que s'ha enfonsat merescudament. Caixa Manresa convocava un premi ambiental, tema que jo he treballat moltíssim. No en vaig saber res més. Anys després un membre del jurat, el respectat economista Alfred Pastor, que també havia estat expulsat de la universitat feixista, em demanà perdó: "La teva participació era de lluny la millor de totes, però evidentment no podies guanyar el premi". Evidentment.

George Orwell explica a Homenatge a Catalunya: "Hi havia un tren que sortia cap a les 19:30 i, normalment, calculaves que sortiria a les 20:30. Vaig anar a l'estació a les set per descobrir que el tren ja havia marxat. Havia sortit a les 18:50. El maquinista havia canviat d'opinió, com de costum".

Així mateix ha passat al premi de poesia, que ha sortit abans d'hora, com escric a l'alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa: "L'agenda d'activitats anuncia que és pel dijous 26 d'abril quan les bases del seu premi diuen que es donarà a conèixer el 27 d'abril i que la participació comporta l'assistència de l'autor guardonat als actes oficials de lliurament del premi. Com pot una alcaldessa democràtica lliurar un premi un dia abans de la seva concessió oficial? Com pot un autor guardonat assistir al premi un dia abans de saber, segons les bases, que ha estat premiat pel jurat? He lluitat molts anys contra la corrupció i trobo lamentable el seu ?menys?preu per les formes més bàsiques d'un Estat de dret. Pensa donar els resultats de les properes eleccions municipals el dia abans de les votacions? Potser té pressa per marxar de cap de setmana lluny de Sant Cugat, però no mereixem els autors una mica de respecte? I els ciutadans que paguem amb els nostres impostos tot aquest muntatge? Una convocatòria pública no és una festa per als amics i el guanyador de torn".

Tot queda en família. Règula em comenta sobre l'acte banal: "Sembla un premi per a alumnes". I Sant Cugat fa un esforç per la poesia, gràcies a Paco Soler Izard, que va començar precisament amb la poesia a les escoles fins a convèncer l'Ajuntament. La política no fa bona cultura. M'explica per què el tren surt abans d'hora: l'auditori municipal fa jazz els dijous, i així l'Ajuntament s'estalvia pagar per vestir l'acte poètic. Pregunto a l'alcaldessa quina serietat tindria el Premi Nobel si es fes així, campi qui pugui. El regidor, m'imagino que d'Incultura i Arbitrarietats, contesta amb suficiència per ella: "Nosaltres fem el que volem". Tot un poema.