Cada dia es registren set ERO, 51 execucions hipotecàries i disset desnonaments. I la solució del Govern és augmentar la pressió policial contra aquell que es queixa, que promou la denúncia de la injustícia. S'ha sembrat la desesperança. Durant molts anys, la política havia anat associada a la generació d'il·lusions. Fins amb Tatcher, Reagan i els seus continuadors. A Espanya és Aznar l'exemple: O jo o l'abisme. A la dreta més ultraconservadora no li cal generar esperances: al contrari, en fa prou de generar el caos per perpetuar les injustícies. Amb l'amenaça de l'abisme, porten la ciutadania a callar, patir i resignar-se. O matxacar-los. A aquesta estratègia s'hi ha sumat Felip Puig. Des de CiU també es promou la criminalització dels moviments contestaris. Plegar els braços és ara una amenaça al sistema. Lluitar pels drets reconeguts és un insult. Enviar sindicalistes a la presó, crear webs de delació i traïció pública o reprimir a cops de porra són les seves solucions. Saben que amb un atur desbocat i famílies desestabilitzades, la situació és insostenible. Busquen provocar molta por, cert; però, estan generant també molt d'odi. Estan jugant amb foc. No ho veuen?
