Cartes

Gina Manfredi. girona.

Ni Abertis ni la Generalitat han aclarit a hores d´ara quina és la concreta infracció administrativa que cometen els ciutadans de Catalunya que no paguen el peatge de l´autopista, i en quin precepte de la llei està prevista la suposada infracció. Com que està clar, per raons òbvies, que ni un ni altre pensen fer-ho, estaria bé que els mitjans de comunicació d´aquest país els plantegessin directament aquesta qüestió. Tenim dret a estar ben informats, o no?

Resposta a

Francesc Cruanyes

Ivan Orpella Bajils. Sant Pere de

Ribes.

La secció sindical de CCOO a Ace­sa-Aucat-Invicat no ha fet cap nota pública ni cap crida, només un comunicat informatiu intern dirigit als treballadors i treballadores dels peatges, però no tenim cap pro­­blema a aclarir-li al senyor Cruanyes, i a qui calgui, el seu con­­tingut. La campanya antipeatges, que hem qualificat de legítima, és de facto una crítica política del model d´infraestructures que les administracions (estatal i catalana) han dibuixat al llarg dels anys, i és de suposar que sol·licita un canvi d´aquest model. Per això diem que és una reivindicació política expres­sada fora del seu marc natural i que es desenvolupa de ple en el nostre entorn laboral i, en l´exercici de les nostres funcions, no podem deixar que els treballadors del peatge patim sense dir res. No podem veure el company angoixat i sobrepassat per una feina per a la qual no està preparat sense demanar reforç, no podem veure la companya plorar farta que li faltin al respecte sense dir res, no podem patir i gestionar les agressions verbals i els conflictes sense posar-hi remei. La respon­sabilitat sindical és, ja que no ho podem evitar, minimitzar-ho. Això és el que explicàvem en el comuni­cat que havíem sol·licitat a l´empre­sa. Quan parlem de límit de le­galitat, ho fem pel fet que s´està gravant els treballadors que representem, mentre treballen i sense autorització per usar la seva imatge i difonent-la per la xarxa, i això és mani­festament il·legal i angoixant per a molts. Tot plegat, tal com està plantejat, com a acte simbòlic és evident que funciona, però seria una llàstima que els treballadors i treballadores dels peatges, dels quals n´hi ha molts que comparteixen object­ius amb els usuaris, patíssim per res, i quedés només frustració per a tothom.

A la Residència

per a gent gran

Els Cirerers

M. Àngels Palahí, Pere Oliveras i

família. girona.

Amb aquest escrit voldríem fer arribar el nostre agraïment a tot el personal de la Residència Els Cirerers de Vilafreser, per la seva professionalitat, la dedicació excel·lent i el tracte humà, que dia a dia donen als interns en la seva última etapa de la vida. Aquest va ser el cas de la nostra mare, Teresa Hospital Salarich, tractada impecablement durant els cinc anys que hi va romandre, fins el seu decés el passat 19 d´abril, als 99 anys. També voldríem remarcar l´admirable esforç que fan totes les persones responsables del centre, encapçalades per l´Esther, la Susi, en Joan i en Johnny, entre d´altres, a l´hora de donar el millor servei possible a tots els residents i usuaris. Agraïts.

Hem de refundar l´antic C.B. Girona

Vicens Sala. olot.

El club ja no està a la UVI sinó al tanatori, els abonats (que no socis, segons Ferroni) hem sentit vergonya, indignació i engany fins al 29 de febrer, quan es va descobrir que l´arribada d´un important patrocinador era només una cortina de fum. En la inevitable desaparició del Sant Josep, del bàsquet professional pel seu immens deute econòmic, Girona com a gran ciutat i província no es pot permetre perdre el mateix any el bàsquet i el futbol d´elit. Quant al bàsquet, ara que esportivament encara som a la Leb Or hem de refundar l´antic CB Girona (amb un altre nom per qüestions legals). A Girona s´estan movent diversos grups per fer-se càrrec d´un nou projecte amb cara i ulls per a la temporada vinent, seria impor­tat unificar-los en un de sol amb la incorporació d´antics membres del CB Girona, amb expe­rièn­cia, influència i contactes en aquest món del bàsquet. El nou club s´ha d´escampar com una taca d´oli per totes les nostres comarques com el club de referència del bàsquet provincial. Els possibles nous seguidors han d´estar informats del dia i hora que juga el club (una manera seria posar cartells del partit a tots els poliesportius de tota la província). Per tenir un equip fort i potent, l´apartat econòmic per al nostre futur club ha de ser fonamental, han de quadrar els núme­ros. S´ha d´acabar que a Fontajau només paguin els socis. S´ha d´acabar que les úniques llargues cues que es fan a les taquilles a Fontajau siguin per anar a buscar sobres i sobres d´invitacions (això la nova directiva ho ha de tallar de soca-rel).

Aparcaments per a persones amb discapacitat física

Ernest de Rocafiguera Garcia.

girona.

Com qualsevol altra persona que visita el nucli antic de Girona quedes embadalit per la seva màgia i bellesa. Si no tens pressa pots gaudir dels seus carrers, pujades i baixades, monuments i carrerons. No cal que hi arribis en cotxe per gaudir-ne. La cosa canvia si el passeig l´ha de fer una persona amb dis­capacitat física. Fa uns dies, a la pujada de la Catedral vaig topar amb una família: un matrimoni gran i la seva filla. El senyor anava en cadira de rodes i la filla esbufegava de l´esforç que estava fent després de ve­nir del centre de la ciutat. Em sembla que no va gaudir ni de la seva màgia ni de la seva bellesa i en tot cas va maleir el ossos dels qui no pensaven en ells quan veien que les voreres esdevenien graons per on no podien circular. El pitjor del cas és que ningú va saber-los dir que just al costat de la Catedral i altres llocs del nucli antic hi havia aparcaments per a persones amb discapacitat física. Potser s´hauria de fer un pas més perquè el nucli antic fos més accessible, sobretot per a persones amb discapacitat. Una bona manera seria informant més i millor dels aparcaments per a gent discapacitada, ja sigui a través de panells informatius, ja de fullets. Així, ells i els seus acompanyants també podran gaudir de la seva màgia i bellesa. En una societat en què volem donar igualtat d´oportunitats ajudem a fer possible que la gent que visita Girona i té dificultats de mobilitat pugui gaudir igual que nosaltres d´una passejada pel nucli antic informant-los dels llocs d´aparcament reservats per a persones amb discapacitat.

Lliçons constants d´humanitat

David Arboix i Arús. banyoles.

El Barça està escrivint aquests darrers anys de la seva història en lletres majúscules. Si bé ha destacat per un estil de joc i uns èxits sensacionals, no és menys impres­­sionant la petjada que ha deixat la seva manera de fer, dins i fora del camp. Sense anar més lluny, aquest darrer cap de setmana a Madrid. Genial l´actitud de l´equip davant la sotragada de la Champions, fantàstica la personalitat del capità, recriminant la desafortunada celebració d´un gol (els mateixos protagonistes se n´excusaven després a les xarxes socials) i encomiable un cop més l´exemple de Guardiola, lloant els rivals i no caient mai en les provocacions enverinades que vénen de la casa blanca. Chapeau, Barça, certament molt més que un club!