26 de maig de 2012
26.05.2012

Visca la justícia!

26.05.2012 | 08:30

La fiscalia ha arxivat el cas Dívar en no apreciar en la seva actitud "afany de lucre". Significa això que si un servidor atraca un banc perquè sí tampoc anirà a la presó? Que si un funcionari fica la mà a la caixa sense una altra intenció que la de passar l'estona serà ascendit? No sabem què caram significa això de l'afany de lucre, i no perquè no hàgim estudiat l'assumpte a fons, sinó perquè el fons de l'assumpte era pur fang, fang, llim, llacor. Hi ficaves la mà i la treies plena de bestioles estranyes, de les que habiten en les profunditats inaccessibles de la consciència i en els abismes d'algunes resolucions judicials. Hi ficaves la mà i sortia sense dits. Resulta que Dívar, aficionat a la setmana caribenya, s'allotjava als millors hotels de Marbella sense ?afany de lucre, viatjava en la classe Club de l'AVE sense afany de lucre i reservava taula per a dos en els restaurants més cars de Marbella sense afany de lucre. Vivia l'home a cos de rei, sempre a costa nostra, sense afany de lucre, per això la fiscalia, en el seu afany per descobrir la veritat, ha tancat el cas Dívar.
Això de l'afany de lucre ens porta a la memòria un moment estel·lar de Ratzinger: quan va dir allò que el sexe, dins del matrimoni, estava tolerat per l'Església a condició que es practiqués sense concupiscència, és a dir, sense ganes. El sexe sense ganes ens ha semblat des de sempre la màxima expressió d'escepticisme que l'ésser humà és capaç de portar a terme. Ve a ser com menjar sense gana o estimar a algú sense estimar-lo. Quan un no creu en res, absolutament en res, pot caure sens dubte en aquestes actituds aparentment contradictòries.
- Estimada, fem l'amor?
- Només a condició que no ho desitgis.
- No ho desitjo.
- Doncs som-hi.
Dívar es despertava en habitacions o suites d'hotels en les quals vostè i jo només dormirem en somnis, es prenia unes ostres que semblaven mantega de mar, regirava a la seva cassola de fang, amb la forquilla de fusta, unes angules de les que costen mil euros el quart. Però ho feia tot sense concupiscència. I això és el que l'ha salvat de la crema, miri vostè. Visca la justícia!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema