El futbolista més ben pagat és el també model David Beckham (46 milions de dòlars), segons Forbes. Cristiano Ronaldo és el segon, amb 42,5 milions de dòlars. Messi, entre salaris i drets d'imatge, guanya a l'any 39 milions de dòlars. El dilluns 27 d'agost eren 31.133.700 d'euros.

Usem les dades de Messi perquè els premis li reconeixen més talent futbolístic i perquè, en el que guanya, pesa ?menys la imatge. Per operar amb més comoditat deixarem la quantitat en 31 milions d'euros.

Trenta-un milions a l'any donen 2.583.333 euros al mes que és el que (menyspreant aquest 333) guanyen en el mateix termini 2.583 mileuristes, una categoria social ja inexistent de jove treballador en la trentena, amb carrera universitària i màster, que viu a Madrid o Barcelona i té una ocupació de coll blanc relacionada amb els seus estudis.

Pensem no en mileuristes sinó en 2.583 salaris de mil euros. Si els dividim entre 12 (que són els mesos que té un any), surten 215 anys de salaris. (Fa poc ho hauríem dividit entre 14, pensant en el nombre de pagues però ja no). El que guanya en un mes Messi és el que guanyaria un mileurista (que ja no existeix) en 215 anys. Com no es pot aconseguir tal longevitat, vegem quantes vides laborals mileuristes cobreix el mes de Messi. Fa poc hauríem dividit entre 40 anys però, actualitzem, posem 50 anys. Surten 4,3. Menyspreem aquest terç. (Ja veuen que mai es discuteix per menudeses). Un mes de Messi és el que guanyarien en tota la seva vida quatre persones (inexistents) que potser puguin estar animant-lo a la grada.

Amb el futbol ens mostren el que és pagar el talent. A Messi li sobra talent però no val tant com aquesta equivalència. Ara faci comptes amb algú menys simpàtic i en alguna cosa menys intel·ligible que el futbol. Per exemple, la jubilació d'un banquer. I pensi, de nou, sobre el talent.