Un articulista del diari El Mundo publicava fa uns dies la sensacional teoria, després matisada, que els soldats romans que van detenir Jesús eren catalans. Es queda curt. Els catalans hem fet aquesta i moltes més atrocitats al llarg de la Història. En el cas de Crist, per exemple, la cosa va molt més enllà, perquè els claus que van foradar la seva pell s'havien elaborat en una fàbrica de Figueres, la fusta de la creu era tarragonina i la llança que el va dessagnar s'havia fet a Tortosa. Ponç Pilat era de Lleida, estiuejava a Colera i solia a?nar de putes a la Jonquera. Continuem repassant la història. Torquemada, de mare gironina, impartia moral prement amb força un rosari fabricat a Terrassa, i encenia les fogueres amb els mistos d'un restaurant de Maçanet. John Wilkes Booth, el botxí de Lincoln, havia viscut a Torredembarra i va conspirar per matar el president durant les seves partides de dominó a Arenys de Munt. Charles Manson invocava el diable durant els correfocs de Berga i Ed Gein comprava les eines a Sils. L'assassí del Zodíac, abans d'emigrar a San Francisco, va adquirir els seus coneixements astrològics veient els programes nocturns de les teles locals catalanes. Sí, tenim la culpa de tot: de l'Holocaust, del canvi climàtic, dels tornados i que la Pepsi no tingui el mateix gust que la Coca-Cola. Els catalans vam causar Txernòbil i som la llosa que separa Israel i Palestina. Som terribles, inclements i cruels. Ara bé, també tenim una certa ànima transversal escollint les paraules. Potser perquè hem estat tan i tan dolents i hem vist molt món, no tenim problemes a adoptar paraules populars per referir-nos a determinats atacs. I, en el cas d'alguns articles, com en el d'algunes declaracions passades de voltes, n'hi ha una que ens ve al cap cada vegada: gilipolles. D'acord, no és gaire subtil, però d'altres necessiten mitja pàgina de diari per explicar acudits de gust més que dubtós. I, en els temps que corren, la concisió és una virtut.
