Els referèndums serveixen bàsicament perquè el cos electoral, com a primer i autèntic dipositari de la sobirania, confirmi o validi una decisió d'especial transcendència adoptada per organismes com el parlament o el govern. Els exemples recents són ben clars. Entre 1978 i 2006 a Catalunya s'han celebrat cinc referèndums. Al primer, el de la Constitució espanyola, de 1978, l'han seguit el de l'Estatut d'Autonomia de 1979, el de la permanència a l'OTAN (1986), el de la Constitució europea (2005) i el del nou Estatut d'Autonomia, el 18 de juny de 2006. Dels cinc, tres tenien per objectiu confirmar decisions adoptades per les Corts Espanyoles. Els altres dos, en canvi, es referien a decisions del govern: la de quedar-se a l'OTAN i la de signar el Tractat de la Constitució europea; aquest darrer, a més a més, havia de ser aprovat per les Corts després (i no abans) del referèndum.

En canvi, la que va adoptar fa uns dies el Parlament de Catalunya és una resolució en la qual «constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura». Una consulta sobre què? L'ambigüitat dels termes és prou gran per admetre més d'una interpretació, i una d'elles és que ha de servir per demanar l'opinió dels ciutadans abans d'adoptar cap decisió encaminada a l'assoliment de la independència, de l'estat propi o com se'n vulgui dir. Per tant, no seria el referèndum que valida i tanca el procés d'independència, sinó el que dóna permís al govern i al parlament per obrir-lo. Un referent podria ser el Quebec l'any 1980, que demanava un mandat popular per negociar la independència amb el govern canadenc. En canvi, el 1995, al mateix Quebec, es va celebrar un altre referèndum per validar «la llei adoptada per l'Assemblea Nacional declarant la sobirania del Quebec».

Tot apunta a que a Catalunya es planteja el primer model i no el segon. En el cas quebequès de 1980, la pregunta advertia que el resultat de les negociacions amb Canadà, cas de tenir èxit, serien sotmeses a un nou referèndum. A Catalunya, Artur Mas ha dit que li agradaria una pregunta del tipus «Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea?», que gairebé sembla sortida d'una enquesta d'opinió pública. Un ampli resultat favorable carregaria el govern d'arguments per adoptar decisions més compromeses, que no han estat encara delimitades. En tot cas, tothom entendria la consulta com un referèndum d'independència que, d'entrada, no la portaria.