Cartes

de la Gloriosa

a la menyspreada

Pere Montalbán Ruiz. Estudiant del Grau de Ciències Politiques, UDG. girona.

No he pogut passar per alt els continuats insults i la manca de respecte que, segons el meu modest criteri com a amant de la llibertat, s'adrecen a la Constitució del 1978.

El 6 de desembre passat commemoràvem el 34è aniversari de la seva aprovació i sense entrar en més valoracions que les que fa referència al respecte que es mereix "la Carta Magna", surto a la palestra defensant-la com el màxim exponent de l'ordenament jurídic del nostre país, estat o nació, com vostès vulguin. Veig contínuament com molts politics mediocres atribueixen a la Constitució la responsabilitat del mal funcionament de la nostra cada vegada més anòmala societat: les coses no funcionen i evidentment algú n'ha de tenir la culpa oi?, i per tant li toca a la Constitució, que és la màxima norma jurídica; responsable de tots els mals. Estic d'acord que és necessari introduir canvis en el seu contingut, però aquest canvis no els farà ella per si mateixa. Recordo als polítics, ocupin el lloc que ocupin, que són ells els que tenen el poder per canviar el text constitucional, si és que consideren que s'ha de fer.

No puc entendre, però, que polítics -regidors, alcaldes...- surtin als mitjans de comunicació llençant per terra el mateix ordenament jurídic que els ha nomenat en el càrrec que ocupen. Potser no ho saben, que també podria ser. Com tampoc saben o no volen saber que la Constitució al seu títol preliminar, art. 1, defineix l'Estat espanyol com social, democràtic i de dret.

La responsabilitat de governar que el poble els ha donat, gràcies a la Carta Magna, sigui quin sigui el nivell de responsabilitat que tinguin, ha de ser motiu per fer-los reflexionar a l'hora de menysprear o utilitzar la demagògia de manera gratuïta per desacreditar-la. Els responsables són vostès, que són incapaços de modificar un text escrit per vostès mateixos, classe política, siguin de la majoria o no. I si no estan d'acord amb l'ordre establert, aleshores dimiteixin i deixin el seu lloc a altres que no siguin tan demagogs com vostès

Lamentablement acceptem mas?sa fàcilment els missatges dels que sempre donen la culpa als altres, que si la Constitució, que si Brussel·les, o el veí del cinquè que no ens saluda al matí. Els "altres" sempre són responsables dels nostres mals, ja que hem perdut la capacitat d'analitzar i pensar si allò que ens diuen pot ser cert o no.

Sigui com sigui, aquesta Constitució no ha necessitat cap general per consagrar-la, la nostra història constitucional ha estat sovint marcada per la brevetat de les seves vigències, i la que tenim ara és afortunadament la que ha durat més temps. Senyors polítics, els aconsello que llegeixin la conferència pronunciada a Berlín l'abril de 1862, per l'advocat i polític Ferdinand Lassalle (http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/derecho/lassalle/1.html), on feia la pregunta, què és una constitució?

Perquè jo els dic obertament que el dia 6 de desembre sí que vaig celebrar el dia de la Constitució!

No hi ha respecte

Joan Boronat Lecha. blanes.

La majoria de diaris que dediquen espai a les cartes dels lectors (no acostumo a llegir diaris feixistes) solen tenir unes regles cíviques que permeten mantenir debats so?bre un mateix tema sense faltar al respecte a l'altra part. Però el control del qual parlo en els diaris tradicionals de paper no existeix en els comentaris dels lectors a cartes o articles en les versions digitals dels diaris. M'he quedat espar?ve?rat de llegir els insults i les barbaritats que s'arriben a escopir so?bre un tema tan actual com el de la identitat nacional.

Quan la convivència en un matrimoni arriba al límit, el millor que es pot fer és separar-se amistosament, repartint-se guanys i despeses; però quan un dels cònjuges sotmet l'altre amb insults i vexacions, i vol mantenir la mala convivència, perquè no suportaria veure l'altre prosperar en llibertat, pot acabar amb el més feble apallissat o assassinat en mans del més fort.

No cal ésser un il·luminat per entendre la metàfora. No tenint-ne prou amb els atacs maleïts del poble baix, ens ataquen des de dalt, també amb insults i mentides, però sobretot i amb més eficà?cia amb lleis i decrets fets a mi?da per continuar subjugant-nos. Dins de l'organització de la Unió Europea, hi hauria d'haver algun departament que tingui la potestat de poder defensar els cata?lans de tanta injustícia, com a ciutadans que som d'aquesta comunitat. I si no existeix, que l'instaurin.

No tenim a Catalunya advocats capaços de trobar arguments jurídics per aconseguir que els catalans poguéssim viure sense haver de suportar tanta vexació? I què hi diuen de tot això les organitzacions que suposadament defensen els drets humans? Que potser el maltractament psicològic a un col·lectiu, durant tres segles, no mereix ésser considerat inhumà?

En "L'Apunt Final" de la contraportada de dijous, on deia Croscat havia de dir la Crosa.