Cartes

josep maria bosch. girona.

Moltes vegades sentim a dir això que «tenim els polítics que ens mereixem». Però, és així? Hem de reconèixer que, avui, la majoria de partits (PP, PSOE, CiU, ERC,ICV, etc. etc.), estan sotmesos a una corrupció «sideral». I, aquells que acaben d´arribar (UPyD, Ciudadanos), no se´ls coneix corrupció econòmica, però sí corrupció anti-democràtica. Vull dir, per entendre´ns, que se senten molt malament en un ambient democràtic i, en canvi, disfruten opinant en mitjans que defensen tot tipus de totalitarismes, en línia amb el règim del «Generalísimo Genocida». Em refereixo -ja m´enteneu- a la famosa «Caverna Mediática» o «Brunete», digueu-li com vulgueu.

No es només això: és que, a més, cada partit reclama a l´altre, quan es descobreix alguna de les seves maquinacions, sense recordar que estan tots presos d´una corrupció injustificada i sense precedents. Però, quan jo miro la societat en què ens ha tocat viure, és evident que hi veig corruptes, lladres, malfactors, antidemocràtics, etc. però, afortunadament, tots aquests no superen l´1% de la societat. En canvi, els corruptes en política -els casos Gürtel i Bárcenas han posat el llistó molt alt- estan en la línia del 20, 30 i més per cent .... En alguns casos (PP de Madrid i València) freguen el 50%.

Entenc que hem de fer quelcom, entre tots, per tal de redreçar aquesta situació. Una possibilitat seria començar altra vegada de zero i fer una llei de finançament dels partits, com la dels Estats Units d´Amèrica. Si algú vol finançar un partit, que ho faci i se sàpiga. Quin sentit té, per exemple, que Endesa financi la FAES i aquesta Intereconomía TV, per dir quelcom?

Espero que els responsables polítics s´ho agafin seriosament!

Estimats

senyors polítics

Ruth Molina Celemin. girona.

Estimats senyors polítics, com que he sigut bona aquest any, volia demanar-vos diverses coses: M´agradaria que aquest any els polítics fossin més honestos i es preocupessin més pels ciutadans, que hi hagués més transparència en els comptes públics i fossin més solidaris amb tots nosaltres, que les propostes i lleis que proposen al Senat, el Congrés dels Diputats, a les eleccions i en mitjans de comunicació, en benefici nostre no quedin només en això, les paraules al cap i a la fi se les emporta el vent, i el que queden són els fets.

Estimats senyors polítics, us demanaria independentment del partit polític en què militeu, que hi hagués menys corrupció, abús de poder, suborn, favoritisme, apropiació indeguda de l´erari públic i un llarg etc. que els pressupostos de l´Estat no es retallin més, en perjudici nostre, mentre un percentatge alt dels nostres polítics augmenten el seu patrimoni personal.

Estimats senyors polítics, posats a demanar esperant que els meus desitjos es compleixin, us demanaria que derogueu la llei de desnonaments i faciliteu la dació del deute en el seu lloc, que la sanitat segueixi sent gratuïta i universal, que l´estat del benestar social no es retalli, sinó tot al contrari, atesa la situació actual d´atur que hi ha en nostre país, que l´ensenyament no es privatitzi i es donin més facilitats per millorar-lo, invertir en investigació i es concedeixin habitatges socials a un preu econòmic. Encara que sé que els somnis a vegades són difícils de realitzar, m´agradaria que es complissin, i per demanar, demanaria que entre tots puguem construir una societat millor, solidària i compromesa, i per això senyors polítics us demano el vostre compromís, el de garantir la justícia, la igualtat i la legalitat cap a nosaltres, els soferts ciutadans.

«Mea culpa»

Joan Ribot Angelats. girona.

He de confessar-ho, no puc més: fa uns dies vaig canviar un endoll de casa i no vaig demanar permís d´obres menors, vaig pintar una habitació i tampoc, ni tan sols vaig pagar l´IVA.

Vaig aparcar en zona de càrrega i descàrrega durant deu minuts, vaig passar per davant d´un radar a 92 km/hora quan només podia anar a 90, això sí, aquesta vegada em vaig denunciar a mi mateix.

Estic en un «sin vivir», no dormo pensant en totes les malifetes que he fet, encara sort que m´han apujat un tres per cent l´IRPF, i ara cobro menys que l´any passat, suposo que és per pagar els meus excessos.

Vull fer una crida als ciutadans, no ho feu, el grau de culpa és tan gran que es pot caure en una depressió terrible, m´agradaria que algun polític m´encarrilés al bon camí.

Mireu quin és el meu grau de dolenteria que vaig tenir el pensament de fer beneir una capella a casa meva per no pagar l´IBI.

Ètica, què és això?

Àngela Ferrer i Mató. girona.

El diccionari ens diu que l´ètica és la ciència que tracta de la moral i dels deures de l´home. És una part de la filosofia que s´hauria d´ensenyar ja des de primària, ja que dóna pautes de comportament necessàries per a una convivència correcta i ensenya com respectar el proïsme, què es pot fer o no fer per tal d´evitar conflictes i assegurar una perfecta harmonia entre tots els humans.

Aquesta part tan important de la filosofia gairebé ha desaparegut en els estudis, és més, aquesta ciència el nom de la qual vol dir «amics de la saviesa», gairebé ja ha quedat arraconada i així ens va. El que priva són tots els artefactes moderns que tots els estudiants i des de ben joves ja dominen i com que els falta la base moral s´ha arribat a una situació límit en la qual molts joves en comptes de dedicar-se a l´estudi el que fan és difamar qui no els cau bé creant un autèntic problema a Universitats i Instituts. Cal veure algunes de les difamacions penjades a la xarxa per creure´s el que persones que són el nostre futur són capaces de fer. Primer perden un temps preciós que haurien de dedicar a l´estudi i segon s´assemblen a aquelles velles criticaires que dedicaven la vida a descobrir i/o inventar-se situacions comprometedores a qui posaven l´ull o no els queia bé.

Si molts dels actuals polítics, que sí devien estudiar ètica en el seu temps, fan el què fan, oblidant-se que són servidors del poble i la majoria són corruptes, enganyen i et quedes groc quan veus que no n´hi ha un pam de net, què no faran els nostres joves si no tenen base ètica i a més veuen que l´única manera de guanyar diners és estafar a qui han de servir? Millor no imaginar-s´ho