Fa tantes setmanes que ens donen la tabarra amb les terribles hamburgueses amb carn de cavall, que com més diuen que no representen cap perill per a la salut, més angoixada ha de sentir-se la ciutadania acostumada a pensar, d'acord amb la doctrina Rajoy, que tot el que es nega amb rotunditat acaba sent sorollosament cert. Cap país de la Terra té més normes alimentàries que els Estats Units i la qualitat mitjana de les seves hamburgueses -innòcues malgrat tot- és un nyap. Torni al carnisser de confiança o que li piquin la carn en la seva presència. La sobreabundància mai va ser garantia de varietat, els prestatges són plens de coses idèntiques.

Suposo que han d'entretenir-nos amb alguna emergència lleu perquè no ens cargolem de riure, més encara, en recordar María Dolores de Cospedal cantinflejant amb l'assumpte de Bárcenas: a aquest, que no citarem perquè fa iuiu, només el coneixíem de vista. Crec que a Cospedal l'ha tractat la vida amb tant d'afecte que encara conserva alguna cosa de candor i no va aprendre a mentir amb aplom. És com la suposada ingovernabilitat d'Itàlia després de les últimes eleccions: cap govern italià va durar tant ni va ser més estable que el de Berlusconi, que si això és la salut, que vingui la pulmonia. Ja els havien imposat al comissari Monti i a Grècia es van repetir les eleccions quan el resultat va sortir amb massa sal, tant com n'és de dolenta per a la tensió, encara que la victòria de la dreta a Bulgària no sembla un problema.

L'espionatge també és assumpte de molta distracció i ja va tenir el precedent de Madrid D.F. amb les urpades entre Esperancita i Gallardón com a teló de fons. Ara són tots els qui sembla que espien a tots, amb la qual cosa l'agència Método 3 ja no és un cau tenebrós ple d'intrigants que violen la intimitat, sinó un d'aquests llocs on solen coincidir -i recomanar-se- les diverses famílies polítiques, ja sigui un hotel, un balneari, una pista d'esquí o la direcció d'una ?professora de llengua romanesa que fa treballs d'artesania.