Un dels grans problemes dels partits polítics de finals del segle XX va ser la clara pèrdua d'ideologia, que ha fet que aquests evolocionessin, des d'aleshores, cap a la simple gestió del poder. Avui, però, la ideologia ha tornat i ho fa amb força, omplint i justificant cadascuna de les decisions que es prenen.
La nova llei de l'educació promoguda pel ministre Wert és clarament ideològica i no pretén aportar cap millora a l'ensenyament, sinó destruir un model educatiu que no encaixa amb la seva ideologia. El lliurament de diplomes a ex-combatents de la División Azul per part de la delegada del Govern central a Catalunya, María de los Llanos de Luna, obeeix a criteris ideològics molt anteriors a la democràcia. La implantació d'una llengua anomenada Lapao és simple ideologia per menystenir una llengua mil·lenària. El canvi de topònims com el de Mahó cal atribuir-ho a una clara ideologia que no accepta cap altra expressió que no sigui la seva. L'expulsió de Noureddine Ziani de Catalunya no és una qüestió de seguretat nacional, es una qüestió ideològica.
I d'aquesta manera, dia a dia i minut a minut, podem trobar centenars d'exemples que il·lustren que el Govern actual sí que té ideologia, una ideologia molt estreta i curta de mires, de la qual ja sabem el resultat: la trepitjada de tot allò que no coincideixi amb el seu pensament i amb l'exalçament de l'espíritu nacional.
Per fi, ara ja sabem que no tenim al davant una colla de fonamentalistes eixelebrats que faran tot el que calgui per acabar amb tot allò que els pugui semblar català; tenim al davant veritables servidors d'una ideologia profunda i antiga que no accepta la llibertat, ni la cultura, ni la història, ni les diferències, ni res que no sigui la seva pròpia doctrina, la d'una Espanya monocolor, unitària, centralista, tradicional i grisa, molt grisa.
